Els quatre canals de Televisió de Catalunya (TV3, Canal 33, Canal Súper 3 i Canal 3/24) es veuran a les comarques catalanoparlants que conformen la Franja de Ponent (Matarranya, Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça), en territori administrat per Aragó, i a canvi la televisió pública aragonesa, Aragón TV, es difondrà a les comarques lleidatanes i tarragonines més pròximes a la frontera administrativa amb Aragó. Així ho han acordat els dos governs, en un acord de reciprocitat que signaran pròximament el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de Presidència del govern d'Aragó, Javier Velasco.
L'acord tindrà una vigència de quatre anys, durant els quals els dos governs es comprometen a garantir els mitjans tècnics perquè el senyal arribi de manera regular i continuada a les zones limítrofes dels seus territoris.
Un cop se signi l'acord, una comissió mixta amb representants dels dos governs vetllarà pel compliment del pacte.
Després, les ràdios
Aquesta comissió mixta també serà l'encarregada de negociar una possible ampliació de l'acord a les ràdios dels dos governs, per tal que Catalunya Ràdio i la resta d'emissores de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) es puguin escoltar sense problemes a totes les comarques de la Franja, i la ràdio pública d'Aragó, a les comarques del Principat més properes.
Actualment els canals de televisió de la CCMA es poden veure a la Catalunya del Nord, Andorra i les Illes Balears, després de diversos acords signats pel govern.
Petició popular
A la Franja ja es veia a través dels emissors catalans d'Alpicat i Mont Caro, que havien augmentat de potència arran de l'arribada de la TDT per cobrir part d'aquestes comarques. Però l'acord garanteix ara que en territori administrat per Aragó també es posin els mitjans tècnics per garantir que arribi a tots els punts de la Franja. La recepció de TV3 a la Franja ha estat una petició llargament reclamada per alguns ajuntaments i moviments ciutadans de la Franja. L'Ajuntament de Calaceit ho va reclamar per unanimitat i ja està tramitant la cessió d'un solar per a la construcció d'una antena repetidora. També el Consell Comarcal del Matarranya s'hi ha manifestat a favor de manera unànime. A Fraga, el Casal Jaume I ha recollit més de 1.500 signatures a favor de la difusió de TV3. Paulí Fontova, coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i regidor a Calaceit, es va felicitar ahir per l'acord que garanteix que els ciutadans de la Franja tinguin televisió en la seva llengua.
Comentaris
Capital verda? Capital merda! No heu vist el munt de caques de gos que hi ha pels carrers?
No entenc perquè no podem veure tvAndorra a tot el territori de parla catalana mentre si que ens foten cadenes proespanyoliste s i filofeixistes. L'estat espanyol és un estat que no ens representa. Només va a favor del castellà de Castella.
Petita rectificació. No són quatre ... sinó sis les comarques aragoneses en què es parla català. En una d'elles en totes les seves localitats, en una altra només en tres poblets. A la resta, en major o menor mesura. L'acord és més polític que altra cosa. El anunciar a la primavera i encara no l'han posat en marxa ... i el tornen a anunciar. Simplement hi ha uns repetidors que, en una direcció emeten TV3 i en una altra direcció emeten ATV ... i permetran que les dues senyals s'emeten en totes direccions. En què localitats es podrà veure?. Simplement en aquelles que reben el senyal de certs repetidors. Qüestió de freqüències més que geogràfica. Per cert, la televisió autonòmica aragonesa no és, ni de lluny, una televisió, ni castellana, ni de l'Estat Espanyol.
Una excel·lent noticiï-la per als nostres pobles i la nostra llengua. Alejandro, podries precisar quin parell de comarques de la franja s’han oblidat al article?. Jo també tenia entès que la Franja estava composada per les comarques del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça. Per cert avui es posa en marxa un nou canal per als xiquets: 3XL completament en angles amb subtítols en català.
Miquel: Com es diria en aragonès: "profe" (per descomptat): Les comarques aragoneses, segons la llei de comarcalització de l'any 95, on hi ha localitats de parla catalana són les següents (les cito segons el seu nom oficial): - "Matarranya / Matarranya ". 100% - "Baix Cinca / Baix Cinca". Gairebé totes localitats i població - "La Llitera / La Llitera". Gairebé totes les localitats però només la meitat de la població (no es parla en absolut a la capital, que suposa la meitat de la població) - "Baix Aragó - Casp / Baix Aragó - Casp". Es parla a les orientals, però no a Casp ni en les occidentals. Poca població portentualmente - "La Ribagorça". Es parla per complet a la vall de la Noguera - Ribagorçana. A la vall de l'Esera hi ha una parla particular i en la vall de Esera es parla aragonès - "Baix Aragó". Es parla en tres poblets, propers al Matarranya però que van voler estar inclosos en aquesta comarca.
Per parts ... els límits comarcals en aquesta zona no van ser creats per castellans sinó per aragonesos (si us plau, metéroslo al cap ... Castilla comença a l'oest del Moncayo), ia més, cada municipi podia adscriure a la comarca que desitgés. Hi va haver fins i tot casos de canvis "d'última hora". El que passa és que, com bé sabreu, es tracta d'una divisió administrativa que té com a finalitat tenir una localitat (capital) de referència i localitats al voltant de la qual rebin servicios.Que després no coincideixi amb els límits on es parla català ... doncs simplement el que prima és la importància de la descentralitzac ió de serveis al voltant de capçaleres, res més.
I ja posats, el Matarranya mai ha estat una comarca històrica. Tant és així que va ser l'última comarca que es va incloure en un mapa (si es veu algun mapa de fa 10 anys es podrà apreciar que estan numerades totes de nord a sud i després Matarranya per ser ficat en les negociacions d'última hora). La comarca històrica d'aquesta zona s'ha anomenat sempre "Baix Aragó", i comprèn des de Maella fins Azaila. Actualment està dividida en cinc comarques (la del centre, la que té la localitat més rellevant, Alcanyís, on aquest cap de setmana hi haurà Moto GP, manté el nom històric). No obstant això, mai ha hagut divisió interna fins l'any 95 en què va ser dividida en 5 comarques. Curiosament, el "Baix Aragó històric" abastava localitats de dues províncies diferents, i les localitats més properes a Catalunya era on es parlava català (l'actual Matarranya sencera, tres pobles de Baix Aragó i uns pocs de Baix Aragó-Casp)
La franja es catalana i punt aixo si la Franja no mes son los pobles que comara Fraga es parla catala,no pobles com Binefar per dirne un que a vegades surt com si fos de la franja i alli no mes parlent castella i ademes no tenen cap interes en se dels Paisos catalans.Visca los Paisos Catalans lliures.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.