Poso la tele i parlen de la vaga. Veig gent que pretén imposar el seu criteri als altres. Volen obligar-los a fer vaga perquè sí, perquè ells així ho han decidit. La nit anterior estava en un bar de Gràcia prenent una cervesa i van entrar uns impresentables amb un megàfon que feia molt soroll i ens van dir que marxéssim, que el cambrer no ens serviria més cerveses. Vam preguntar a un alguns d'ells per què feien allò i no van saber explicar-se. Només cridaven “vaga general!” i seguien fent soroll. Els vam dir que d'allà no pensàvem marxar i ens van acusar d'insolidaris i de reaccionaris. Se n'ha de ser d'imbècil.

Demà torna 21 días però sense Samantha Villar. Ara el rostre visible serà Adela Úcar. Li desitjo el millor i m'atreveixo a demanar-li un impossible: que treballi per fer un programa una mica menys trampós. Encara me'n recordo d'aquell mític episodi en què ens va vendre el sopar de duro que faria 21 dies de pornografia i en acabat va aparèixer amb una càmera de filmar...

Carles Bosch –exreporter de 30 minuts– estrena demà la seva nova pel·lícula Bicicleta, cullera, poma, que retrata els últims dos anys en la vida de Pasqual Maragall. Els recomano que no se la perdin. Coneixem la lluita de Maragall contra el mal que l'està devorant, les seves inquietuds, dubtes i certeses, la posició de la seva família i dels seus col·laboradors i els avenços de la seva fundació contra l'Alzheimer. No es pensin que és com un reportatge televisiu, és cinema i del bo. Emocionant i habitat de veritat fins a la medul·la.