L'escolten músics ben tractats en el programa, com ara The New Raemon i Sanjosex, però també músics que, segurament perquè ja se'ls radia cada dos per tres en altres espais, difícilment hi sonaran mai, com és el cas d'Estopa i Manolo García. Delicatessen, a Icat FM de dilluns a divendres de nou a deu de la nit, fa cinc anys que està atent al que es cou en el terreny de la música moderna de Catalunya, i també de més enllà. El seu conductor, Albert Puig, ho festeja aquest Nadal amb un CD que recull vint de les cançons imprescindibles del programa.
D'on surt la idea d'aquest recopilatori? Vostè és dels que ja es feien els seus propis reculls amb velles cintes de casset?
Sí, i en continuo fent, tot i que no amb casset sinó amb Spotify. En aquest cas, però, la idea va venir de la discogràfica Música Global, que em va posar la mel a la boca. Als que ens agrada la música i no cantem, els discos recopilatoris són el màxim a què aspirem.
En el disc, conviuen amb tota la normalitat músics catalans com ara Mishima, Sanjosex, Love of Lesbian i Maria Coma amb anglosaxons com Richard Hawley, Fleet Foxes i M. Ward. Fa deu anys això era possible?
La gran explosió de bandes de pop d'aquest país és cosa de fa sis o set anys. Ho he viscut durant els cinc anys de Delicatessen i, també, durant els tres d'Estació central, tot i que no tant. Poder posar un grup d'aquí i després, o abans, un de fora, no només en aquest disc sinó cada dia en el programa, és tot un gust. En les primeres èpoques de Rac 105, per exemple, era difícil complir les quotes de música en català i ara el pop que es fa a Catalunya, sigui en català o en altres llengües, et fa no pensar en quotes.
Quan se'n va adonar de l'eclosió de la música del país?
Quan les bandes de Barcelona van començar a cantar en català. Mishima, per exemple. O quan Miqui Puig va fer algunes coses. Al principi semblava una llengua, la catalana, únicament per als grups de comarques, però quan la van començar a emprar els grups indie de la ciutat ens vam treure del damunt vells i carregosos prejudicis.
Qui tenia més prejudicis, la ràdio o la premsa escrita?
La premsa escrita, ja que a la ràdio, com a conseqüència de les quotes, de les quals mai no n'he estat gaire partidari, ens vam
haver de buscar la vida. Havíem de rebuscar i reivindicar a mort, per exemple, les cançons de l'Adrià Puntí i el Quimi Portet, així com també les maquetes de Pomada, que per a nosaltres eren la vida. Hi ha revistes de Barcelona, en canvi, que mai no havien parlat de grups que canten en català i ara sí que ho fan.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.