Toni Albà fa 29 anys que és al món del teatre, on ha fet i fa tot tipus de papers: actor, autor, director, productor i... ara també pregoner.
–Després de tants anys de carrera, sap greu que el reconeixement vingui per les aparicions televisives?
–«Tinc sort de gaudir d'un mitjà com la televisió, que és com la vida, on hi ha coses bones i coses dolentes, i que també és una petita finestra que em permet entrar a les cases.»
–Tele o teatre?
–«La tele és una manera de fer professió, però el teatre no el puc abandonar mai, és on m'omplo més, és l'art per les arts. És una cosa única i efímera, ja que cada nit és diferent de l'altra i és on jo lluito davant el públic.»
–Com es pren les crítiques per imitar el Papa o el Rei?
–«Les accepto mentre siguin tècniques, per qüestions d'ofici, però no si són pels continguts.»
–Ara és un moment dur per culpa de la crisi o la gent necessita riure més que mai?
–«La gent necessita riure, però de franc. També és cert que en aquest país el teatre no és car en comparació de París, per exemple. Però sí que és veritat que en comparació de fa un any aquest és més fluix.»
–I com afronta aquesta nova situació?
–«El secret és treballar molt i posar el llistó en un nivell acceptable. Seny i imaginació al poder! Hem d'estar contents perquè estem vius i tenim feina, i que duri!»
–Què està preparant?
–«De moment continuaré a la tele. M'han fet ofertes per anar a Madrid a fer una sèrie i un concurs, però he dit que no. Acabo de tenir un altre fill i, a més, tinc un muntatge aquí.»
–Està preparant algun altre personatge per imitar? A qui li agradaria caracteritzar?
–«Els personatges que adopto depenen molt de l'actualitat, o sigui que són sorpresa. M'agrada enfrontar-me a tot, però sí que voldria imitar en Ferran Soriano. També vull dir que jo vaig començar a fer imitacions per atzar, després d'actuar a l'obra L'ombra, on interpretava un actor que ha de fer imitacions per força. Ara és un a més a més.»
–Un a més a més que li dóna uns bons rendiments...
–«Sí, és veritat, i m'ho passo molt bé fent això. Al començament feia els pregons sense caracteritzar-me de cap personatge, però ja no i dóna més joc. Ara fins i tot em contracten per anar a casaments a fer de Papa!»
–L'ha sorprès rebre un premi d'estudiants?
–«Sí, perquè tenen molta sensibilitat pel món de la cultura, o sigui que és un honor. Un premi és un aliment per a l'esperit i un al·licient per continuar.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.