TVE ha lloat la figura del millor cuiner del món i del millor restaurant del planeta amb una minisetmana temàtica a La 2. L'excel·lència té aquestes coses. I la tele tendeix al publireportatge, al documental d'encàrrec quan es tracta de glossar l'artista. En aquest cas s'ha intentat evitar el missatge propagandístic apostant pel poder de la poesia visual tant de l'entorn d'El Bulli com de les creacions alquimistes d'Adrià. Historia de El Bulli –emès dilluns i dimarts– és un treball biogràfic sobre el restaurant, clàssic en el concepte però formalment deutor del treball d'avantguarda, de creació (el so relaxant de la mar a cala Montjoi és omnipresent). Sense veu en off, respectant la llengua original de les declaracions dels testimonis (francès, català...), el documental narra l'èpica d'aquesta cuina màgica. El segon treball, emès dissabte, Un día en El Bulli, és igualment un documental clàssic –el retrat de la quotidianitat al Camelot de la gastronomia– amb un punt de voyeurisme. El de la càmera que entra a la cuina i és testimoni de com s'elaboren els menús, de les indicacions a cambrers i cuiners, dels tastos d'Adrià, dels clients sortint satisfets, de la pluja que cau a Roses un dia qualsevol.