Quin plaer el de les històries ben explicades! No és potestat exclusiva de la ficció el paradís de la narració, del relat apassionant, perquè tot documental, reportatge o similar és també una ficció, una construcció, un artifici. Per això no m'agrada el nom Sense ficció, del programa de TV3, perquè se sustenta en un tòpic, en una concepció artrítica del reportatge periodístic. Això, és clar, no vol dir que els productes que se'ns serveixin no siguin apreciables. És el cas de La ciutat de la justícia, l'excel·lent producció que el programa ens ha regalat aquesta setmana.

Ens han ensenyat les entranyes d'aquest indret fascinant de Barcelona, més enllà de la plaça Cerdà, que limita amb l'Hospitalet. Quasi una hora d'informació rellevant i molt ben explicada, donant veu a tot tipus de protagonistes, prescindint amb bon criteri de la veu en off. L'arquitecte ens ha parlat de l'harmonia de les proporcions. Hem entrat a l'habitació de la jutgessa de guàrdia, hem assistit a tres o quatre judicis, un casament i una roda de reconeixement. Hem escoltat la conversa a mitja veu i a cau d'orella entre un advocat i els seus representats i, al dipòsit de cadàvers, hem sentit el soroll de la serra dels ossos. Al jutjat de violència de gènere hi ha un despatx amb un cartell on hi diu “Magistrat/ada”. Sembla un acudit, però no ho és. A l'exterior de l'edifici, si observes una estona, veuràs gent posant-se els cordons a les sabates: la nit al calabós no admet cordons.