TV3 porta avui Sense Ficció a l'horari de màxima audiència per emetre ETA a la ciutat dels Sants. Un atemptat al cor de Catalunya (21.50 h), un documental d'Albert Om sobre l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, coincidint amb el vintè aniversari dels fets. Pel seu director, el principal valor del documental és que “un cop passat el temps s'ha aconseguit que Vic parli d'una cosa de la qual havia preferit no parlar i reflexionar sobre les conseqüències que va tenir”.
L'atemptat de Vic va causar la mort de nou persones, entre les quals hi havia cinc menors d'edat. És el més sagnant que ha fet mai ETA en una ciutat tan petita i una de les accions de l'organització armada amb una càrrega simbòlica més potent: ETA atemptant contra la Guàrdia Civil al cor de Catalunya. ETA a la ciutat dels sants explica el que va passar aquella tarda del 29 de maig del 1991, i el que va passar l'endemà, quan es van fer els funerals per les víctimes a la catedral de Vic i es va desarticular l'escamot Barcelona d'ETA a Lliçà d'Amunt; i com ha viscut i paït Vic aquest atemptat.
Els testimonis
Entre els testimonis, el documental ofereix un testimoni únic, el del guàrdia civil José Gálvez Barragán. La fotografia en què apareix traient a coll de la caserna la filla d'un altre guàrdia civil s'ha convertit en la icona de l'atemptat. Per primer cop, Barragán parla de la foto a televisió.
També hi intervenen Jordi Pujol, president de la Generalitat 1980-2003; Narcís Serra, vicepresident del govern espanyol 1991-1995; José Antonio Ardanza, lehendakari 1985-1999; Josep M. Vila d'Abadal, actual alcalde de Vic; Pere Girbau, alcalde de Vic 1987-1995; Àngel Colom, líder d'ERC 1989-1996; Francisco Sánchez Solís, màxima autoritat a la caserna el 1991; Anna Chincoa, els pares de la qual van morir a l'atemptat, i els periodistes Antoni Batista, Martxelo Otamendi i Bru Rovira.
En primera persona
A ETA a les ciutats del sants, Albert Om recupera els records personals per narrar els fets en primera persona. Quan hi va haver l'atemptat, Om era el subdirector d'El 9 Nou, que tenia la redacció a 150 metres de la caserna. Va ser un dels primers periodistes que va arribar-hi instants després de l'explosió.
Om opina que una de les principals conseqüències de l'atemptat va ser política: “Va suposar que aquell emmirallament que un sector del catalanisme tenia cap al País Basc desaparegués.”
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.