Us demano, pare, que em vulgueu escoltar en confessió, per les faltes comeses –reals o imaginades– en les cròniques d'aquesta plana. Procuraré confessar les que més em dolen.

M'acuso d'haver escrit que la Cambra de Comerç era d'una ineficàcia provada.

D'haver assenyalat que no hi havia entusiasme per celebrar els 200 anys dels setges de la ciutat.

D'haver parlat malament del senyor bisbe perquè no denunciava les bestieses que deia la COPE.

Per assenyalar les entitats bancàries, tractant-les poc menys que de lladres, per la lletra menuda de les SWAP.

Per denunciar el despropòsit que suposa l'ascensor del Museu d'Art.

Per denunciar que estaven enverinant les acàcies de la font del Ferro.

Per queixar-me de l'excés d'assessors que contractava el senyor Vilert a la Diputació, quan n'era president.

Per haver assenyalat l'Ajuntament, que havia tancat la nova plaça de les Dones al solar dels Maristes.

Per la brutícia endèmica acumulada darrere la Universitat al Barri Vell.

Per l'amuntegament de funcionaris a la nova seu de la Generalitat i la limitació de l'accés dels ciutadans a l'edifici.

Per l'absoluta falta de transparència dels antics administradors de Caixa Girona.

Per la manera que van anar, repetidament d'Herodes a Pilat mentre els impositors retiraven massivament els seus dipòsits.

De com es van llançar finalment als braços de la Caixa gran, de forma incondicional, entregant-li tot el patrimoni.

Per haver assenyalat els excessos
de l'antic president d'aquella caixa, avui difunta.

Per denunciar els nous amos, que han esborrat del mapa urbà la Fontana d'Or.

Per haver-me congratulat que les quotes a les càmeres deixin de ser obligatòries.

Per haver criticat la nova disposició de l'altar major de la catedral.

I per moltes altres invectives i ofenses a autoritats i particulars.

S'ha constatat, pare, que els suposadament ofesos, mai han replicat ni contestat, conscients que la merda quan més es remena, més pudor fa. O potser perquè no calia, tota vegada que el cronista ja es desacreditava sol. El cert és que hom se sent molt desemparat davant tanta indiferència. Preferiria l'insult més punyent en lloc d'aquest silenci esfereïdor!

Pare, imposeu-me la penitència. Podria ser restar una temporada sense escriure, com ja m'han avisat des d'El Punt.