L'emissora Ràdio Salt (97.7 FM) ha obtingut aquesta setmana la llicència definitiva de la Generalitat. Aquesta llicència arriba 27 anys després que s'iniciessin les emissions, el 3 de març del 1984 (feia just un any que Salt havia obtingut la independència de Girona). El que d'entrada semblaria un retard exagerat, té una explicació: fins fa uns quatre anys no es va sol·licitar aquesta llicència. S'anava emetent amb una de provisional, cosa que fan, es veu, moltes emissores locals per estalviar-se els llargs tràmits i sobretot l'alt cost econòmic que suposa la llicència definitiva.

Des del primer moment, Ràdio Salt va assumir un rol de responsabilitat social cap al municipi. Alguns dels seus objectius bàsics eren, d'entrada, intentant reforçar la identitat del poble, dinamitzar la vida cultural i associativa, i col·laborar, alhora, en la normalització lingüística. La primera seu de l'emissora va ser a la casa consistorial, amb unes instal·lacions molt precàries. Després es va traslladar a un pis del carrer Doctor Ferran i els darrers anys ha estat ubicada al carrer Major, al costat de l'ajuntament. Actualment emet 24 hores al dia amb programes de producció pròpia, excepte els butlletins horaris i alguns espais informatius, en què connecta amb COM Ràdio. L'emissora ha obert les portes a persones i entitats amb una clara funció social, com per exemple Drissa, Mifas, Eina o Alcohòlics Anònims, i s'ha intentat que sigui un punt de trobada entre cultures, ètnies, llengües i costums. Tota aquesta feina es fa amb finançament municipal i, des de fa uns anys, sense publicitat. Això fa que el pressupost hagi experimentat una caiguda vertiginosa, a causa de les dificultats econòmiques que passen els ajuntaments en general, i el de Salt en particular. En aquest sentit, el pressupost de la ràdio per a despesa corrent s'ha reduït en un 75% els darrers anys. Actualment hi ha tres treballadors en plantilla, que també fan altres activitats dins el consistori, com ara feines de comunicació, manteniment del web, etcètera. La programació es nodreix de col·laboradors que dediquen molt temps lliure a treballar per a la ràdio. Ha estat, en aquest sentit, planter de professionals radiofònics que actualment treballen en les grans emissores del país i de l'Estat. I la renovació generacional existeix, tot i que no sempre és constant. El director de l'emissora, Jofre Ferrer, diu que l'entrada de gent jove que vol fer ràdio depèn de diversos factors: “La crisi, per exemple, fa que més joves s'interessin per aprendre com funciona aquest món. Durant la bonança econòmica n'hi havia menys, perquè trobaven feines en què amb poca formació podien guanyar un molt bon sou, com per exemple en el sector immobiliari. Ara és diferent.”

L'emissora va néixer per la tossuderia d'uns quants i per la reivindicació de molts saltencs. Però, què li espera en el futur? Jofre Ferrer ho té clar: “Hem d'evolucionar. La ràdio ja no s'escolta com s'escoltava abans. Hem de poder emetre per internet, penjar podcasts, i que la gent escolti els programes que li interessen quan vulgui.” Ferrer explica que des de la ràdio fa temps que treballen per aconseguir-ho. A hores d'ara són només els problemes tècnics que separen Ràdio Salt de les emissions a través de la xarxa i, per tant, de la possibilitat de poder fer arribar Salt arreu del món. D'una cosa està segur el director de l'emissora: “ Fins ara tot s'ha anat fent, i això també ho aconseguirem.” Doncs endavant.