Reben els menors d'edat un tracte adequat als mitjans de comunicació? Se'ls protegeix suficientment? Com afecta l'ingent volum d'informació pública que genera internet aquesta relació? És ètic publicar detalls personals d'un menor que són visibles per a tothom a les xarxes socials? Aquestes i altres preguntes es van situar ahir al centre del debat en el marc del II Seminari sobre Ètica i Periodisme, organitzat pel Consell de la Informació de Catalunya (CIC), que va aplegar diversos especialistes del sector.
Un dels casos polèmics més recents ha estat el de l'accident del parc d'atraccions del Tibidabo, el 17 de juliol del 2010, en què va morir una noia de quinze anys. Alguns mitjans van publicar aleshores la identitat de la noia –cosa que vulnera l'article 11 del codi deontològic de la professió periodística a Catalunya– i, fins i tot, en algun cas es van utilitzar els perfils de les xarxes socials per contactar amb els amics de la víctima. L'argumentari dels mitjans es basava en el fet que els detalls personals ja havien estat publicats a internet i que, per tant, ja eren de domini públic. “Calia organitzar un seminari com aquest perquè mentre que el CIC va determinar l'existència d'una vulneració de drets molts mitjans continuen considerant que van actuar correctament”, explica la presidenta del CIC, Llúcia Oliva.
Un nou escenari
I és que si una cosa va quedar palesa en la jornada d'ahir és que els mitjans estan immersos en un nou escenari a conseqüència de la irrupció de les xarxes socials, que provoca que moltes vegades siguin els mateixos menors d'edat els que “voluntàriament” emeten detalls de la seva vida personal. “En aquest context és molt difícil traçar una línia entre el que és informació pública i el que és informació privada”, comenta l'advocada de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Marta López. El cap de la comissió anglesa de queixes de la Press Complaints Commission, Scott Langham, considera que cal tenir en compte diversos factors, com ara qui ha penjat aquesta informació a les xarxes socials, quin tipus d'informació és, si és d'interès públic. “Les denúncies que ens arriben sobre menors són poques, però són paradigmàtiques”, explica Oliva, que indica que del prop de mig miler de queixes que ha gestionat el consell en la seva història tan sols una quinzena estaven relacionades amb joves o infants.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.