Nosaltres volem aprendre fent, mitjançant la pràctica de resoldre problemes i aprendre practicant sempre. La idea va néixer quan volíem incentivar la innovació i la creativitat dels més petits. Vam pensar que hem de començar per ells, si volem que aquest país sigui més innovador, i calia incentivar la innovació que genèticament portem dins des de menuts i poder desenvolupar-la bé.

Tenim dues formes de funcionar molt clares. Treballem mitjançant grans programes pedagògics per a l'administració pública o a través de l'obra social de caixes o bancs de l'Estat espanyol. Visitem les escoles i fem per a més de 25.000 nens programes dins les aules perquè aprenguin a despertar la seva creativitat, el seu esperit emprenedor, que és innat en tots. A través de tallers i de programes específics, per exemple, poden construir un robot en una hora i programar-lo. Els pares que es pensen que és impossible que això passi, veuen com ho poden fer els seus fills!

Treballem a les escoles, per exemple, les competències i les habilitats del segle XXI, unes competències que han nascut de la revolució social del coneixement, que ens demana unes habilitats que el sistema educatiu actual no cobreix, i fem que els nens treballin en equip, potenciem el seu talent, els ensenyem a ser emprenedors. Tot a través de tallers de robòtica o de dibuixos animats, on els nens no són gens passius. Ells practiquen i fan el seu videojoc i el programen fins i tot.

De moment, hem aconseguit descobrir el virus de la innovació o les ganes de ser creatius a més de 250.000 joves de l'Estat espanyol de quatre a setze anys.

És un tema de molt context complicat de valorar. Però m'agradaria dir: si jo et dic 14.320, saps de què t'estic parlant?... Això són les vegades que diem que no a un nen, des dels tres anys fins als dotze anys, i li diem els pares, els avis i els familiars propers. I quan hi ha un entorn negatiu de molts no al voltant d'un nen, li neguem que provi coses noves i l'estem condicionant moltíssim.

Quan diem que no a un videojoc els portem pel mal camí. En els videojocs, ells hi troben una gestió de la complexitat, de la comunicació, del temps, de la concentració, que són els elements que necessitaran en els llocs de treball del seu futur. Ells treballaran no on hem treballat nosaltres. No hem d'educar en paradigmes del segle passat. Els nens d'ara es trobaran en una altra realitat molt diferent de la nostra. Home! Vuit hores al dia enganxats al videojoc no caldrien, però han de fer des de petits aquests aprenentatges de futur tecnològic.

A nosaltres ens van ensenyar les competències del segle passat i ara hem hagut d'aprendre. Els pares han d'ensenyar com serà el seu futur.

Val més que avui en dia creguem en els joves. Ells són els que ens pagaran les nostres pensions, són els que dirigiran el nostre país quan nosaltres siguem vells. I crec que nosaltres estem equivocats de parlar només de la cultura de l'esforç, s'ha d'imposar, com diuen els joves, la cultura de la motivació i motivar.

Sí, i hem comprovat que quan els professors estimulen amb aquests nous mètodes de treball, la capacitat de resposta és molt ràpida i molt significativa per part dels menuts.

Estem molt més avançats
que altres països del món.
Ara per ara no ens hem de preocupar del nombre sinó del seu ús i sobretot del bon contingut!  

Sí, el 60% dels universitaris volen ser funcionaris o treballar per a un gran banc o ser directius. Les universitats d'enginyeria estan molt buides i els ídols dels nens són cantants o esportistes, però ignoren els científics, que fan una feina vital. Canviar la ment i que agradi la innovació i la tecnologia és bàsic en el moment actual.