Fantàstic moment creatiu el que viuen ara mateix a Polònia. Els gags els brollen amb una brillantor insòlita, estan instal·lats en una creativitat sòlida com un menhir. Fan associacions d'idees que només es tenen quan has adquirit una precisió quasi quirúrgica en el treball de l'humor, de la fina ironia, de l'estripada intel·ligent.

L'edició de dijous passat ens va deixar un grapat de perles que val la pena comentar. Fraga es troba al cel amb Macià, Companys i el seu estimadíssim Francisco Franco. Luis de Guindos és el llop ferotge que vol fiscalitzar els pressupostos de la Generalitat. Rajoy i Montoro són Tip i Coll i es fan un embolic de campionat quan intenten explicar al ciutadà la pujada dels impostos. La reunió de l'ala catalanista del PSC és retratada com una relíquia emmagatzemada en un museu. I la joia de la corona: els mossos fan xantatge a Artur Mas i Felip Puig i fan cantar la Núria Feliu en castellà –al president quasi li agafa un atac de cor– i per fer-los baixar del burro truquen als “indignats”, els seus antics arxienemics, per clavar-los una bona pallissa. Brillant, ni més ni menys.

Fonts de tota confiança m'expliquen que a segons quins polítics ja no els fan tanta gràcia les paròdies d'aquests malabaristes polonesos que setmana rere setmana els retraten amb precisa i punyent foto fixa. Estupenda notícia! Polònia és avui més incòmoda que mai. Espero que els deixin treballar fins que ells mateixos se'n cansin i vulguin passar pàgina. De moment, aquest final sembla llunyà.