Quan estic a punt d'acabar un documental, miro de tenir alguna idea per al pròxim. En el cas d'Adéu, Espanya? va ser tan absorbent que no tenia cap idea precisa. En el temps va coincidir amb les eleccions a Bèlgica, el juny del 2010, que va guanyar el partit de l'Aliança Neoflamenca, que defensava la independència de Flandes.

El documental, de vegades explícitament, fa comparacions amb Catalunya i d'altres llocs; és el propi espectador que es fa les preguntes per trobar la resposta. I això és positiu. Crec que això és una servitud que té el documental: apropar el treball
a les realitats del públic que el pot veure.

El documental, com a gènere, és un punt de vista, és una mirada sobre una realitat. El que volia amb aquest documental és, explícitament, que l'espectador de TVC veiés que és una mirada de Catalunya. No hi ha altra manera de fer-ho. És una mirada d'un equip de Televisió de Catalunya i intenta descobrir les claus d'aquest trencaclosques.

Estic acostumada a les crítiques i me n'han arribat per altres treballs. Adéu, Espanya? no va ser el primer ni molt menys i no em preocupa gens ni mica si arriba.

És clar i sobretot la televisió pública, que ha d'abordar aquells temes de què els altres no parlen. És una de les nostres obligacions: detectar quin és el debat que preocupa al ciutadà, quina necessitat té, que també és la meva, i respondre-la. Quan m'aproximo a Bèlgica, la desconec pràcticament i aquesta descoberta és la que intentes transmetre als altres.

Sí, ho vaig voler fer al revés. Sempre es parla de Flandes, perquè és el referent. El més destacat d'aquest documental és que el debat que hi ha a Bèlgica es pot traslladar perfectament al que hi ha nord-sud d'Europa o Espanya-llevant Mediterrani. El que reclama Flandes és poder recaptar els seus impostos i distribuir-los, perquè la despesa la tenen ells, en canvi la recaptació la fa el govern federal. Valònia s'hi oposava molt i argumentaven la solidaritat nacional. Aquesta pressió de Flandes per controlar els seus propis impostos i demanar més eficàcia als recursos públics de Valònia ha fet que el govern socialista de Valònia es posés les piles. En els darrers sis anys ha reduït uns índexs d'atur molt elevat. I sense govern federal.

Exacte. Poden funcionar perquè no hi ha jerarquia entre les lleis que dicten els seus respectius parlaments. No han de competir ni ser llimades per lleis d'àmbit federal.

És el que els flamencs reclamen des de fa temps, que s'ha de canviar. Ara l'interessant és que els valons comencen a considerar la possibilitat d'una autonomia a nivell fiscal. És un canvi de mentalitat important.

No hi podem afegir res més que el que vam apuntar a Adéu, Espanya? Si faig alguna cosa, i espero tenir el vistiplau de la direcció, serà sobre Catalunya.

Podria ser. Encara no ho tinc plantejat. Alguna cosa en profunditat de Catalunya, en quina situació estem...