Hi ha aquesta nova sèrie d'Antena 3 que es diu Con el culo al aire davant de la qual el primer que se m'acudeix és un esbufec de mandra. Calia posar-li aquest nom? Ja han emès dos capítols i he de dir que el primer semblava indicar que allà hi havia alguna cosa potencialment aprofitable. Un punt de partida no del tot horripilant –la vida quotidiana en un càmping habitat per gent afectada per la crisi–, una notable nòmina d'actors, dues o tres situacions prou ben resoltes i un to tragicòmic que podia fer el fet en la línia de Pelotas (TVE). Però era un miratge. El segon episodi s'ha encarregat d'esfondrar el fràgil castell de sorra que havíem intuït. Tal vegada els guionistes van esprémer la seva inspiració al límit per bastir un primer episodi amb una mica de cara i ulls i ja no donen per a més. El cert és que ens hem trobat amb una tirallonga de situacions presumptament
còmiques que no van aconseguir arrencar-me
ni un trist somriure. I mira que servidor és de riallada fàcil, sovint fins i tot poc exigent, però queda força clar que han optat pel
camí fàcil: l'humor de
línia Aída (Tele 5), que,
per cert, segueixo necessitant que algú m'expliqui quina és la seva gràcia.

Con el culo al aire és l'enèsima demostració que a Espanya només
se saben fer sèries d'humor caducat, de policies
o d'altres gremis (advocats, terratinents...) i històriques. Un altre dia parlarem de Toledo (Antena 3), una producció fascinant només ideada per
fer desfilar noies despullades una darrere l'altra.