És inevitable fer la comparació, aquesta tendència a l'efecte mirall que tenim els catalans, quan es veu el documental que Dolors Genovès ha realitzat sobre el trencaclosques belga, amb un títol que es pregunta i de fet respon, de manera implícita, la hipòtesi que planteja: Això no funciona, o potser sí?. Aquest és un dels mèrits d'aquest treball emès a Sense ficció, de TV3, el de la reflexió, de contribuir a fer que l'espectador català faci números, per si no n'havia fet ja, i contraposi les balances fiscals, per exemple, o els graus d'autonomia i arribi a la conclusió que durant més d'un any, en un estat sense govern federal, la cosa ha tirat endavant i molt millor que abans. Un altre dels valors del documental és el de la descoberta de la realitat més enllà de les idees preconcebudes. Els catalans, sempre mirant cap a Flandes, i resulta que a Valònia es plantegen també l'autonomia fiscal! Tot i començar i acabar amb dos tòpics per a turistes, l'Atomium i el praliné, el recorregut que fa del territori és exhaustiu però al mateix temps el contingut no és dens; és agraït de veure. És un documental que insisteix en el debat territorial des d'una narració planera. I s'aconsegueix, entre altres coses, pel plantejament visual: el d'un viatge en cotxe amb referències a la situació d'aquí. En un moment del recorregut, es veu una matrícula “CAT” penjant del retrovisor o el drac del Park Güell. Per tots aquests punts en positiu, pel mirall belga i perquè infon l'esperit crític, per què TV3 l'ha sacrificat emetent-lo la mateixa nit que el país estava més pendent del Barça?