El clam per TV3 resisteix
La reivindicació valenciana de la televisió catalana es manté viva i les vies per solucionar el conflicte semblen més pròximes des de la dimissió de Camps
“Camps volia acabar amb ACPV, però hem resistit i ell s'ha convertit en cadàver polític”
El so i les imatges de TV3 es van apagar el 17 de febrer del 2011 al País Valencià. Aquell dia, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors que emetien el senyal per la geografia valenciana, va decidir “desconnectar-los” després que la pressió econòmica que suposaven el pagament de les multes imposades pel govern valencià, presidit aleshores per Francisco Camps, amenaçara seriosament la pervivència de l'entitat.
El tancament forçós de les emissions de TV3 va suposar un punt d'inflexió en la política d'atac i veto practicada per Camps contra la llengua, la cultura i la identitat dels valencians. Milers de persones es van manifestar per dir prou i exigir al líder valencià un canvi d'actitud no sols en la qüestió audiovisual, sinó també en les relacions entre el País Valencià i Catalunya. “Camps havia personalitzat molt el problema, estava enrocat i insistia en un conflicte que, fins i tot, li estava creant problemes al seu partit”, explica Toni Gisbert, coordinador d'ACPV. Recordem que al llarg d'aquest any s'han produït nombrosos actes i manifest a favor de TV3 signats per càrrecs del PP valencià. Entre aquests, l'avalat per Alberto Fabra com a alcalde de Castelló, abans de succeir Camps en el càrrec.
Reforçats
La ràbia i la impotència dels primers dies, però, es van transformar en optimisme i esperança, que es van sostenir en un massiu suport social a la reivindicació d'ACPV. “Si no hem defallit és perquè sempre hem sentit que ens donaven suport, des que se'ns va obrir el primer expedient sancionador, ara fa quatre anys. A més, hem aconseguit que això que era una tema que preocupava sols una àmplia minoria acabe tenint el suport d'una majoria amplíssima”, subratlla Gisbert.
Així, ACPV ha aconseguit, en plena crisi, abonar a l'Agència Tributària 426.000 euros, obtinguts gràcies a les aportacions populars, dels més de 800.000 que sumen les tres multes imposades per emetre il·legalment TV3. A hores d'ara negocia amb Hisenda l'ajornament de la resta.
ACPV també ha aconseguit en aquest temps 651.650 firmes per a la ILP Televisió sense Fronteres, que està pendent d'adjudicació de comissió al Congrés dels Diputats per transformar-se en llei. “Si haguérem plegat el primer dia, TV3 seria un record i no tindríem cap via de solució”, reivindica Gisbert en un clima de gestos del president Fabra envers les seues propostes. El pròxim dissabte una manifestació recordarà l'efemèride de l'apagada.
Cronologia
El 17 de febrer del 2011, després del telenotícies de la nit, ACPV decideix apagar el senyal de TV3 pressionada per les multes milionàries imposades pel govern de Camps per emetre il·legalment el canal autonòmic català.
21 de febrer del 2001
Milers de valencians es concentren a la plaça de la Mare de Déu de València per reclamar que tornen les emissions de TV3. A Barcelona, una convocatòria d'Òmnium Cultural aconsegueix fer ressò al carrer les reivindicacions valencianes.
24 de febrer del 2011
Centenars de persones, convocades a través de les xarxes socials, es concentren davant les Corts valencianes.
28 de febrer del 2011
La plataforma Sense Senyal reuneix el 28 de febrera la capital de la Plana un centenar de miler de persones a favor del senyal de TV3. Es converteix en la mobilització més multitudinària de totes les que es convoquen.
16 d'abril del 2011
La tradicional manifestació del 25 d'abril es transforma en un clam contra l'apagada del canal català. El cantautor Lluís Llach abandona el seu retir professional per participar amb la seua veu en la convocatòria d'ACPV. El veto de l'alcaldessa de València, Rita Barberá, a cedir un espai públic per al seu concert obliga el cantant a actuar damunt d'un camió.
26 de maig del 2011
El president d'ACPV, Eliseu Climent, defén al Senat que es prengui en consideració de la iniciativa legislativa popular Televisió sense Fronteres que es va presentar avalada per 651.650 signatures el 22 de juny del 2010.
20 de juliol del 2011
Francisco Camps presenta la seua dimissió com a president de la Generalitat després d'obrir-se juí oral contra ell per la causa dels vestits. El seu successor, Alberto Fabra, es mostra obert a desencallar el conflicte de TV3 i reconeix que les relaciones entre el País Valencià i Catalunya han de millorar.
13 de setembre
El Congrés espanyol, amb l'abstenció del PP, pren en consideració la ILP presentada per ACPV i obri la via perquè TV3 es puga veure al País Valencià. El text defén les televisions en català, basc i gallec als seus àmbits lingüístics.
1 de febrer del 2012
La Diputació de Castelló, presidida pel PP, aprova per unanimitat una moció que insta Mariano Rajoy a donar suport a la ILP i també commina el govern valencià a arribar a un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya per a la recepció dels canals autonòmics a tots dos territoris.