L'expectació genera dues conseqüències televisives: audiència i decepció. I és el que ha passat al documental Monarquia o república?I amb un altre agreujant: en dos anys passen moltes coses que no és que invalidin el treball però sense aquestes referències a l'actualitat –el cas Urdangarin– queda tot un pèl caduc, fins i tot el debat que planteja, intocable, tabú durant anys. Però no és culpa dels autors. Montserrat Armengou i Ricard Belis signen un documental clàssic en la concepció, ortodox en l'exposició però que no fa cap gran revelació, no hi ha res que expliqui el perquè de tancar-se en el calaix, el perquè de refer tants cops el muntatge, el perquè d'un horari de late, en definitiva que justifiqués l'expectació. Perquè ja se sap que república o independència són conceptes que provoquen coïssor als de sempre. I a Madrid, Anasagasti i Tardà són els bufons del regne. Aquest és el punt: a Madrid el debat que planteja TV3 se'l prenen com a part de l'espectacle televisiu i no de l'agenda política; el final del documental és molt simptomàtic en aquest sentit: la república s'ha convertit en una qüestió anecdòtica.TVE no qüestionarà mai la figura del seu rei i Tele 5 –quants debats apassionats sobre els Borbons ha fet La Noria!– es pren Urdangarin com la seva nova Pantoja. Però la qüestió de fons és si Monarquia o república és el debat que ha de fer TV3. El model d'estat importa, és clar, però els fa més mal a Madrid l'Adéu, Espanya? –pensat en clau catalana i no hispànica– que disseccionar la monarquia.