S'imaginen que fa 10 o 15 anys algú hagués decidit que les rodes de premsa de Cruyff, Van Gaal, Capello o Valdano es retransmetessin en directe? Ho visualitzo molt marcià. Doncs ara sembla que s'ha institucionalitzat que les rodes de premsa de Pep Guardiola s'han de veure en directe. Així ho fan a Barça TV, i fins a cert punt ho trobo lògic, i també a Esport3, al qual qualsevol contingut relacionat amb l'esport ja li va bé per omplir la graella. Admetent sense problemes que Guardiola sempre acostuma a deixar alguna reflexió o argument brillant que val la pena degustar, el que m'inquieta una mica és aquesta excessiva dependència que l'aficionat al futbol ha assumit respecte de tot allò que es diu a l'entorn del Barça. Fa uns anys, les rodes de premsa ens importaven un rave. Només de tant en tant ens hi fixàvem, quan Van Gaal es ficava amb un periodista o Joan Gaspart parlava en xinès per explicar que Rivaldo no estava en venta. Sí, en vèiem fragments que il·lustraven les cròniques del postpartit, però no ens hi fixàvem amb lupa, com passa ara. Quina obsessió per les rodes de premsa de Guardiola i Mourinho! Cada vegada que hi ha partit, se'ls dedica una peça als informatius encara que s'hagin repetit més que l'all. No podríem viure el futbol d'una manera més relaxada i natural? Que aquell hagi dit i que l'altre li hagi respost acaba sent el més important, l'objecte del debat i la polèmica, i necessitem la nostra dosi de roda de premsa per continuar alimentant la panxa del neguit.