Francament commovedor, el reportatge Avis contra la crisi, dimecres al Sense ficció. Aquest programa de TV3 ha agafat, des de ja fa uns quants mesos, una velocitat de creuer d'allò més estimulant. No sempre voreja el mateix nivell d'exigència, però, per norma general, les propostes resulten de gran interès. Aquesta setmana ens hem capbussat en les diferents iniciatives empreses per la gent gran de Catalunya per fer front al delicat moment econòmic que ens assota. Vam conèixer l'apassionant aventura dels iaioflautes, aquests avis que no paren, que viuen a les ràdios, activíssims a Twitter i que ocupen pacíficament les recepcions de les seus de tot tipus d'institucions. És sensacional comprovar que han perdut del tot la
vergonya i que viuen instal·lats en una sana desinhibició. També ens vam
assabentar de l'existència del Secot (Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica), del qual formen part dos empresaris jubilats que ajuden la plataforma Patatabrava. Un d'ells, Ramon Prat, havia estat un destacat directiu d'una multinacional i el van acomiadar quan rondava els 60 anys. Al·lucinant cas, el seu. Altres exemples? Doncs l'entranyable Emili, un dentista que es podria haver retirat però que col·labora en una ONG, o un matrimoni que no ha deixat de treballar per ajudar la seva filla, que ha perdut la feina.

Un reportatge enlluernador, narrativament extraordinari, habitat de vida
i d'esperit crític, de càrrega indignada. Com han de ser avui en dia les nostres mirades.