“Som els mateixos. Els escenaris han canviat però els sentiments són iguals”, explica l'historiador perpinyanenc Joan Peytavi en el documental Papers personals, un dels nous treballs del programa Sense ficció de TV3 i que es podrà veure al setembre. A través de dietaris escrits per pagesos benestants, el director Josep Rovira (El cine de Paco) volia explorar la contemporaneïtat de les emocions, si són les mateixes, ara i abans. “Vivim uns temps dolents i volíem comprovar com s'enfrontava el català de fa 400 anys a l'adversitat”, explica el director. Si les pors i els maldecaps que provocaven la climatologia, les guerres o les plagues i que es recullen en aquests dietaris tenen una translació ara, amb les pors i maldecaps actuals provocats per l'actual moment de crisi econòmica.

La idea del documental va sorgir arran de la web Memòria personal de l'historiador Òscar Jané, una base de dades sobre la documentació escrita, relativa a escrits personals (dietaris, autobiografies, etc.) de Catalunya i dels altres territoris de parla catalana. “Els dietaris van passar a ser recopilacions de llibres de comptes per deixar-hi escrites vivències, sentiments”, assenyala Rovira, que aclareix com els pagesos protagonistes del documental “s'enfangaven poc”. “Eren gent que sabia llegir i escriure i tenia altres al seu càrrec en masos i terrenys grans”, explica.

El documental, titulat Papers personals, s'ha fixat en set exemples reals, explicant-ne la història i recreant-ne alguns moments significatius amb dramatitzacions i amb la participació d'historiadors experts i emfatitzant la recreació amb el suport del disseny gràfic.

El rodatge i les entrevistes s'han fet en diversos masos repartits pel territoris de parla catalana, des del Rosselló, concretament a la vila de Tuïr, passant pel Bages –a masies de Sallent i Súria–, a la Ribagorça, a la població de Lluçàs, fins al Pallars. La tria de les localitzacions s'ha fet, segons assenyala el director Josep Rovira, en funció de la diversitat territorial però també de llocs on encara hi resten vestigis dels masos. En aquest sentit, s'han visitat diversos arxius familiars i personals on es guarden aquests relats d'històries humanes. Els responsables del documental han tingut la complicitat dels hereus –“persones que conserven els mateixos cognoms que els autors dels dietaris”– i que s'han entusiasmat amb el projecte, “quan han vist que la vertadera història no es fa amb els grans fets del país sinó la que s'explica a partir del dia a dia”.

Donar veu i protagonisme als que no surten als llibres d'història no és un tema aliè per TV3. Antoni Tortajada va abordar les vivències dels catalans corrents en el programa Històries de Catalunya, emès l'any 2006.