Comunicació
Joana Vilapuig
ACTRIU. INTERPRETA LA JOANA A "POLSERES VERMELLES"
“Els polseres som lluitadors”
Quan llegeixo el guió m'aturo i penso que allò hi ha gent que ho pateix cada dia
Decidida i xerraire, Joana Vilapuig dóna vida a la Cristina, la noia amb problemes d'anorèxia de qui s'enamoren els dos protagonistes de Polseres vermelles, en Lleó (Àlex Monner) i en Jordi (Igor Szpakowski). La segona temporada posarà a prova la gran amistat del grup d'amics forjada dins les quatre parets de l'hospital.
Quin és el principal canvi dels personatges en la segona temporada?
Hi ha una evolució evident, perquè s'han fet grans i es veuen obligats a afrontar la seva malaltia des d'un altre prisma, sense la innocència de quan eren petits i semblava que tot era possible només desitjant-ho.
La malaltia continua sent el fil conductor de la història?
És el motiu que els va unir, però ja no són els mateixos i costa acostumar-se a això. La realitat ara és més fosca i més trista.
Una adolescència complicada per a la Cristina?
Una adolescència complicada per a tots. Si als problemes habituals de ser jove hi afegeixes una situació com la que els toca viure que els condiciona tot allò que fan i, a sobre, els limita... ja t'ho pots imaginar!
Com a recuperat el personatge després de dos anys?
En Pau [Freixas] m'ha donat molt aire per tornar a trobar-me amb la Cristina. Era i és un personatge molt intens. Sovint quan llegeixo el guió m'he d'aturar i pensar que tot allò que he de transmetre hi ha gent com jo que ho viu i ho pateix cada dia. És molt fort perquè crees lligams molt profunds.
Per què creu que la sèrie ha tingut tan bona rebuda?
Crec que és perquè parla sense por de valors als quals sovint no fem gaire cas o que pensem que sempre han de ser-hi i també perquè és una història de lluita i de supervivència d'un grup de nois i noies que només volen ser normals.
Ni un pas enrere per ser feliços.
És això. Si a la primera temporada tot era possible perquè hi havia la màgia de la infantesa, en aquesta segona els polseres s'adonen que cal treballar dia a dia per continuar confiant que hi haurà un final feliç per a cadascun d'ells. Que l'esforç i el patiment seran recompensats.
I les relacions entre els polseres també canviaran?
Han de canviar per força, perquè ells han canviat i aquella primera amistat que dins de l'hospital no podia trencar res ni ningú ara haurà de superar els obstacles propis d'una nova etapa de la seva vida. Res no és fàcil i per a ells, encara menys.
Normalitzar temes incòmodes de tractar, com ara el càncer i l'anorèxia, formen part de la clau de l'èxit de Polseres vermelles?
La sèrie Polseres vermelles ha fet un pas endavant en aquest sentit. Hem superat l'escenari dels problemes que podien mostrar els metges i les infermeres i hem passat a centrar-nos en el que els passa als pacients. Com viu i com canvia un infant dins i fora de l'hospital.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.