Roberta Bosco viu a Catalunya des de fa molts anys, i per a ella el català no és cap problema; de fet, la seva filla, que ja ha acabat els estudis a la Pompeu Fabra, s'ha escolaritzat en català. Considera, però, que caldria donar un nou impuls al bilingüisme, en què considera que ha guanyat molt terreny el català, i facilitar més la utilització del castellà, sobretot als immigrants, «perquè els és molt difícil l'escolarització en català». La relació de Catalunya i Espanya és per a Bosco una relació complicada que té molts matisos i que en algun cas «sembla un diàleg de sords». Li costa entendre la reivindicació independentista, i no la coneix prou bé, i menys la que ve de l'esquerra. Confessa que sempre havia pensat que el nacionalisme era de dretes. Per a aquesta periodista italiana resident a Castelldefels, la millor solució per satisfer les aspiracions catalanistes i la relació amb Madrid seria la d'un model d'estat federal, encara que no veu malament la solució de les autonomies. Treballa des de fa tretze anys com a corresponsal a Catalunya de l'edició italiana de la revista especialitzada en art Il Giornale dell'Arte, i també col·labora en diverses publicacions de viatges del grup Rizzioli Corriere della Sera, per la qual cosa ha publicat molts reportatges sobre Barcelona i Catalunya, on diu que es viu molt bé. Recomana especialment els recorreguts pel modernisme i les rutes del vins catalans. La molesta molt que a Catalunya s'utilitzi el nacionalisme per «discriminar» els immigrants llatinoamericans, i que la Generalitat sigui «més receptiva a cultures estrangeres que a les de la resta de l'Estat».