Impuls a la llengua

Els mitjans de comunicació en català, en un marc general condicionat per la crisi econòmica, no solament es mantenen, sinó que en determinats àmbits fins i tot creixen de manera significativa. És una de les conclusions, referents a l'apartat de llengua, de l'informe de la comunicació a Catalunya 2011/2012, un estudi biennal de l'Institut de la Comunicació de la UAB, que vol ser una radiografia del sector i analitzar l'evolució dels dos últims anys.

En l'informe s'assenyala que la ràdio en català, tant la generalista com la musical, es manté a l'alça i també el consum televisiu i la influència de les emissores i els canals en català. El principal creixement, però, és en la premsa generalista diària en català, que augmenta un 83% la difusió en dos anys, la qual cosa representa al voltant d'un terç dels exemplars que es venen en territori català. Les xifres d'audiència demostren, segons els analistes, que, quan hi ha oferta en català, la societat la consumeix preferentment. La coeditora de l'informe Marta Civil va explicar en roda de premsa, però, que encara hi ha forats negres, àmbits on el català flaqueja, com ara en l'ús de la llengua en la premsa esportiva, les publicacions de periodicitat no diària, sobretot setmanaris, i els videojocs. En el document també es fa referència al cinema i s'indica que les produccions catalanes lluiten per fer-se un forat en el panorama d'exhibició, dominat en més de dos terços per la producció nord-americana. En general, l'estudi de la UAB confirma que el consum dels mitjans en català creix, però que també continua el predomini del castellà en els àmbits analitzats.

L'informe recalca que la inversió publicitària generada a Catalunya en mitjans de comunicació cau un 26% després de la recuperació que hi va haver a finals del 2010. Així, una de les dades més cridaneres és que la televisió ha deixat de ser líder per volum d'inversió, per primer cop el 2012, i passa a un segon lloc, superada per la publicitat personalitzada. Es detecta, per tant, una reducció generalitzada dels pressupostos dels anunciants i el desplaçament de la inversió cap a suports digitals, a causa sobretot de l'expansió de les xarxes socials.

La davallada publicitària en els mitjans ha provocat la reestructuració interna dels grups de comunicació amb reduccions de plantilla, fusions i absorcions, canvis accionarials i tancament de mitjans. Marta Civil va alertar que el període de crisi que hi ha hagut en aquest àmbit ha “empobrit l'oferta comunicativa als ciutadans, ha fet perillar la qualitat informativa i ha abocat a l'atur molts professionals”.

En la presentació, el secretari de Comunicació, Josep Martí, en resposta a la part de l'informe que diu que “la política de la Generalitat és erràtica”, va assegurar que pel govern els mitjans públics són “sagrats i intocables”, i que els defensarà “amb dents i ungles”. Alhora va explicar que aquest any es destinaran 6,5 milions a mitjans privats, però va deixar clar: “Si l'any vinent en puc donar 9, ho faré.”