“A Twitter se li està donant massa importància”

És cert que tinc una visibilitat i un ressò que farien que es pogués dir que ho sóc, però el concepte en ell mateix no m'acaba de fer el pes.

Des de sempre m'he expressat i m'he comunicat amb la gent a través d'imatges. Sempre he pensat que era una manera molt directa de comunicar i hi tinc facilitat. A Twitter, el que no puc condensar molts cops en 140 caràcters ho puc explicar millor amb un fotomuntatge, perquè és una manera d'explicar el meu punt de vista amb sentit de l'humor. La il·lustració em funciona i és simpàtic.

La frase seria: una imatge val més que 140 caràcters.

Hi ha un corrent a Twitter (que n'és la gràcia) de perfils que, a partir de les notícies del dia, en traiem suc, en podem fer broma; és una manera de fer-nos l'actualitat nostra. És molt important trobar el sentit de l'humor a tot. Es pot fer broma de tot, sempre que hi hagi enginy i una certa creativitat al darrere. Perquè et situa en un nivell diferent i dóna un valor afegit a l'actualitat.

En aquest cas, hi ha certs mitjans que provoquen o estimulen que puguem fer-ne paròdia. Moltes portades de La Razón, La Gaceta i El Mundo estan molt orientades a poder ser comentades a la xarxa. I hi caiem de quatre potes.

Hi ha un personatge a qui tinc molt de carinyo: en Falete. El vaig posar saltant des de l'estratosfera com Fèlix Baumgartner, ajuntant els dos mons en un muntatge surrealista, divertit i amb un humor molt blanc que fins i tot a ell li hagués fet gràcia. També la col·lecció que tinc de la duquessa d'Alba. És el que més s'ha popularitzat dels meus fotomuntatges: en qualsevol situació estranya o d'actualitat, hi puc posar l'instant en què la duquessa es posa a ballar el dia de la seva boda. Els muntatges de la duquessa han arribat a un punt que penso que algun dia els acabaré veient al MACBA. [Rialles]

Sí, m'agrada posar moments de molta gràcia en situacions que potser no en fan tanta. Aquest desequilibri, aquest contrast, és un tipus d'humor que m'agrada. I posar la duquessa d'Alba ballant una sevillana entre Rajoy i Mas il·lustra molt bé com ens en podem riure d'aquests moments.

Exacte. Uns altres d'èxit són els del rei i els d'El Gato al Agua, en què el muntatge és en les enquestes, però sobretot en les respostes, que són sempre claro i sí. És fer crítica d'aquests mitjans tendenciosos.

Al contrari. Vaig fer una icona per al Whatsapp i l'Skype amb Núria Feliu. Li va agradar tant que n'ha fet pins, samarretes... Si vas a la merceria de la senyora Pilar a Sants, pots trobar-hi pins de Núria Feliu amb aquest motiu.

No separaria la relació de les xarxes socials amb la vida. Es barreja totalment. Però és cert que a Twitter se li està donant una importància desmesurada; està sobrevalorat. És un context genial per riure, per buscar continguts que et poden aportar alguna cosa com ara divertir-se; no necessàriament ha de ser transcendent. Els temes principals a Twitter no haurien de ser els d'un diari, i ens hi estem trobant. Crec que s'anirà normalitzant. Hi ha una febrada, però tampoc voldria alliçonar ningú. Quim Monzó entén millor que ningú com funciona i què és Twitter; és un gran exemple de com jugar-hi i fins i tot inventa les normes.