Fa uns vuit anys que Kristina Nastopkaite, de 29 anys, va arribar a Catalunya, a Barcelona, provinent d'Itàlia, on estudiava, en qualitat de corresponsal del diari Lietuvos Rytas. Del 2000 al 2005 Nastopkaite va viure a Barcelona, on reconeix que el català no li va ser imprescindible per treballar o relacionar-se: «D'entrada em va sorprendre que es parlés català. Jo venia d'Itàlia i no sabia ni tan sols que existís. Al principi em costava entendre'l, però vaig començar a estudiar a la UB i al cap de dos anys l'entenia, però no vaig fer el pas de parlar-lo fins al setembre de l'any passat.»

La periodista lituana reconeix que va arribar al país amb uns quants prejudicis: «El meu punt de vista respecte a les relacions d'Espanya i Catalunya ha canviat molt, per diversos motius. Sempre he tingut algun prejudici contra els nacionalismes, però ara, després d'haver mantingut moltes converses amb una persona propera a mi, començo a veure-ho tot amb uns altres ulls. Reconec la importància de la identitat catalana. Si fos per mi, no existiria cap estat, perquè tinc una visió una mica anàrquica del món, però sóc capaç de percebre Catalunya com una entitat força diferent de la resta d'Espanya, que com a identitat no existeix, ja que dins l'Estat hi ha moltes diferències, és molt gran i molt plural. Allò de la grande y unida és una fal·làcia.»

Quan se li pregunta què li agrada menys de Catalunya, tot i que no vol de generalitzar, Nastopkaite, que actualment viu a Aguilar de Segarra, admet que, a vegades, se'n fa un gra massa, de la importància que es dóna als diners, mentre que valora molt positivament la gran varietat paisatgística del nostre país.