Catalunya Ràdio i les televisions locals i comarcals

L'any 2013 va acabar amb la decisió unilateral del tancament de la ràdio i la televisió valencianes. Trista notícia. Molt trista. Se n'ha parlat molt, però tot fa pensar que encara tenim tema per a un llarg període de temps. La cosa no ha acabat. De moment, tots els treballadors de la plantilla han estat readmesos per a no fer res. Si d'alguna cosa ha servit en positiu ha sigut perquè tots els partits de l'oposició i la gran majoria d'associacions i entitats de l'anomenada societat civil es posicionaren i es comprometeren a recuperar la idea i, a més, a millorar el model que hi havia.

Però si amb això no hi havia prou, l'any 2014 comença amb l'anunci del tancament de l'emissió de Catalunya ràdio per al territori valencià, en este cas, segons sembla, per una decisió del Ministeri d'Indústria. Ja veus! Resulta que quan el món sencer, o quasi tot, accepta que els territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó compartixen la mateixa llengua, ara ja no es pot oir l'única ràdio “regional” que feia les emissions en la llengua pròpia dels valencians i de les valencianes.

Recordem el final de la pel·lícula Casablanca: “Sempre ens quedarà París”, “Este és el principi d'una nova i llarga amistat”. Resulta que, com es va poder contemplar en la Jornada del “Llenguatge de la ràdio”, que, organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, es va dur a terme el 21 de juny del 2013 a la ciutat de València, de les emissores de ràdio generalistes poc o res es pot esperar pel que fa al foment de l'ús del valencià mitjançant el canal radiofònic. A més, la ràdio pública valenciana ja ha deixat d'existir, com és sabut i conegut. Dels ponents d'aquell moment de l'esmentada jornada tan sols resten vigents les emissores de ràdio locals i comarcals, que sí que emeten totalment o en gran part en valencià (”Sempre ens quedarà París”). Però resulta que eixes emissores tenen difícil la seua subsistència. Passen per problemes econòmics per tal de poder emetre en valencià. A penes si reben ajudes. I pot ser que amb l'aplicació de la famosa reforma de l'administració local, contestada per activa i per passiva pels ajuntaments, algunes d'eixes emissores poden veure's afectades.

Sembla que els problemes que afecten als ciutadans d'un determinat territori, com ara el constituït pel País Valencià, les Illes Balears, Catalunya, Galícia, El País Basc,..., és a dir aquells que compten amb una llengua pròpia, hagen de ser resolts només amb l'esforç de cada comunitat autònoma, mentre que allò que afecta al castellà, antic idioma de Castella, s'ha de resoldre amb la concurrència de tots els “espanyols”. I això no ha de ser així. Ni molt menys. La “nació espanyola” té en el seu territori quatre llengües amb gran potència. Cal recolzar des de Castella, des de Madrid, totes les llengües del territori, i això tant com a obligació moral com legal. I això no es fa quan, des d'un ministeri, en lloc de fomentar l'ús del català en les ràdios s'opta per l'opció contrària. On queda el principi de solidaritat? On es veu l'aplicació del principi de justícia distributiva, igualitària i compensatòria? Mal, molt malament. No anem bé.

En els moments d'escriure esta petita reflexió existix el dubte, com a mínim el dubte, de si desapareixeran o no línies en valencià en els nostres centres educatius. De ser certs els rumors que indiquen que 151 línies en valencià poden desaparéixer de cara al curs escolar 2014-2015, ens trobaríem amb una altra nota negativa pel que fa al foment en condicions adequades del valencià. En fi, ja veurem. Pas a pas.