A principi dels anys vuitanta, Presència estava gairebé a punt de desaparèixer, després que havia estat un referent en els anys foscos del franquisme. Des d'El Punt, però, es va creure que una manera de salvar la capçalera era convertir-la en la revista del cap de setmana del diari, fet que va materialitzar-se a partir de mitjan desembre del 1982. Des de llavors, i de manera ininterrompuda, Presència ha estat una fidel companya de viatge d'El Punt, amb formats i presentacions que han anat canviant, però sempre mantenint l'esperit de la revista històrica.

Actualment, Presència és la revista en català amb més difusió –cap a seixanta mil exemplars–, ja que a més d'El Punt també es distribueix amb altres capçaleres de la premsa catalana com ara El 9 Nou, Diari d'Andorra i Diari de Balears.

Des del mes d'octubre passat, la revista incorpora millores importants, en haver recuperat un format més reduït i una millora del paper i haver-hi introduït el color. Tot i aquests canvis, Presència és una publicació que vol defugir sempre la superficialitat que caracteritza les revistes d'oci i apostar més per ser una revista d'informació, tractant els temes amb rigor i seriositat i, sempre que es pugui, lligats a l'actualitat. Una feina que ha estat reconeguda en els darrers anys amb la concessió de diversos premis, un total de setze, a treballs publicats a la revista.

L'actual Presència manté una estructura molt semblant a l'anterior, amb un dossier que obre la publicació, una entrevista a un personatge destacat de la vida política, social o cultural del país, tres o quatre reportatges sobre temes d'actualitat, les seccions fixes sobre llibres, música, art i la xarxa, i un important volum de planes d'opinió amb col·laboradors com ara Emili Teixidor, Vidal Vidal, Joan-Lluís Lluís, Carles Ribera i Manuel Cuyàs.