Passades les set del vespre de dilluns, Carles Sentís entra a la seu del Col·legi de Periodistes de la Rambla de Barcelona. Ho fa a passos molt petits i insegurs i amb l'ajuda de dos homes que l'aguanten de cada braç. Carles Sentís, a punt de complir 96 anys, té un sistema locomotor que l'aconsellaria quedar-se a casa, però avui no s'ha volgut perdre de cap manera l'acte de presentació del llibre d'un col·lega i amic seu, Jaume Arias.

El llibre de Jaume Arias es titula Tal como los conocí, se subtitula Grandes protagonistas del cine, la política y la cultura en la libreta de un periodista, i l'ha editat La Vanguardia, diari que va publicar la col·lecció d'articles que componen el volum. Arias, onze anys més jove que Sentís, també guarda, com ell, la memòria de moltes coses. Dic «guarda» per dir alguna cosa, perquè és el que es diu en aquests caso, però la realitat és que ni l'un ni l'altre es queden per a ells el que saben, sinó que ho expliquen. El llibre de l'Arias explica les trobades del periodista, un periodista que ha viscut molt i ha viatjat molt, amb gent important. De la gent de l'espectacle surten Josephine Baker, Cary Grant, Sophia Loren, Tyrone Power –que es va morir davant mateix d'Arias mentre rodava una pel·lícula a Madrid–, Orson Welles, Claudia Cardinale o Shirley MacLaine. Màrius Carol, que va ser un dels encarregats de presentar el llibre juntament amb el comte de Godó, amo de La Vanguardia; Josep Carles Rius, degà del Col·legi de Periodistes, i el periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán, va recomanar als assistents que llegíssim amb atenció el capítol dedicat a Shirley McLaine. Carol pensa que es nota que entre el periodista i l'actriu que li va dir «vostè i jo ens vam conèixer en una altra vida» va existir un corrent de simpatia especial que tots els que ens hem enamorat de la protagonista de L'apartament i Irma la douce comprenem perfectament.

No tot són artistes de cine (a l'època d'Arias els actors eren artistes de cine). Hi ha polítics com Harry Truman, Charles de Gaulle, Eva Perón, Silvio Berlusconi... Hi ha personatges que Arias anomena «genis»: Josep Trueta, Salvador Dalí, Somerset Maugham, la Begum Aga Khan, Pere Duran Farell i Carles Sentís, entre molts altres.

Carles Sentís, que surt en el capítol que Arias li dedica expressament i en algun altre, com el de Gaulle, segueix l'acte de presentació del llibre enfonsat a la seva butaca de la sala d'actes del Col·legi de Periodistes. Quan les glosses dels glossadors d'Arias i el seu llibre són fetes, es cedeix la paraula a l'autor. El públic assistent dóna per cert que Arias parlarà d'ell mateix, però el que fa Arias, en canvi, és mirar Carles Sentís i fer-li llavors mateix un improvisat retrat, una crònica vital, que comença així: «Tu i jo som fills de la tragèdia.» Tothom sap de quina tragèdia parla Arias: de la guerra, de la postguerra, del franquisme, de la censura. Al final del llibre, Arias inclou un text vagament memorialístic que comença –traduït– així: «Paradoxa: professionalment em vaig formar sota el règim més dur de censura que hagi conegut la premsa espanyola.» El públic –format sobretot per periodistes– escolta Arias, que als seus anys conserva una memòria prodigiosa i que vesteix tan bé i que porta aquelles sabates tan ben enllustrades, i que és tan amable i simpàtic i observador, i pensa: «Jo, quan sigui gran, vull ser com l'Arias.» Tots els periodistes que coneixem Arias volem ser com l'Arias quan siguem grans, si hi arribem.

Quan ha posat punt final al retrat de Carles Sentís i d'algú més que seu a la platea del saló d'actes del Col·legi de Periodistes, Arias explica que hem tornat al «parlamentarisme de paper» que va ser tan comú a l'època de la transició. Com que la vida parlamentària i política a Espanya i Catalunya és un garbuix inintel·ligible, la feina dels diaris per posar-la en clar torna a ser necessària, i els lectors la reclamen, assegura Arias.

Al cap de dotze hores, les instàncies judicials intervenien l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, detenien el seu alcalde, socialista, i dos excàrrecs polítics de CiU. Com s'entén? Què ha passat? La resposta, a la premsa.