David Estrada és professor de la UdG i el curs passat va doctorar-se amb una tesi sobre l'humor en la literatura infantil i juvenil catalana. Prepara el seu cinquè llibre, basat en les històries que explicava al seu fill, en què tots dos van anar construint un personatge
Realment es pot dir que vostè és doctor en humor?
–«No ho sé, no està encabit en cap lloc; és un tema molt estrany, és com si no haguessin vigilat els protocols de totes les coses i haguessin deixat passar un doctorat que era difícil de definir.»
–Es pot ser doctor també en mirades assassines, per exemple?
–«Jo crec que sí... Hi ha moltes tesis oficials que segueixen el protocol oficial i són autèntiques collonades, però tenen un títol molt seriós.»
–De petits riem per qualsevol cosa...
–«Això és l'evolució de l'humor; hi ha qui queda petit tota la vida, que només riu de les bufetades... però hi ha un element que és la ironia, que és un tipus de sensibilitat diferent davant la vida, una defensa. Hi ha persones que són molt fràgils i s'estimen molt les coses, i per protegir-se i no haver de patir donen a tot una pintura d'humor. Per això els jueus van ser els primers grans humoristes...»
–Ho diu de debò?
–«L'humor jueu és fora de sèrie... Hi havia humor dins els camps de concentració, fins i tot!»
–Sempre s'ha dit que és més difícil fer riure que fer plorar...
–«Sí, perquè has de compartir un codi. Pots fer coses que consideres que són divertides o provocadores, però si la persona que tens al davant no té el teu codi, no entén res.»
–L'humor català diria que és irònic... sarcàstic?
–«Irònic i sarcàstic. Però també en greu perill d'extinció.»
–Per què? És que l'arribada de la immigració també ens canviarà el sentit de l'humor?
–«No... més aviat és perquè hi havia uns recursos molt potents a principi del segle XX que ara no hi són. La influència de l'espanyol és tan gran, que per fer gràcia els adolescents calquen expressions castellanes, i és un humor més dur, més bèstia. La gent que és més gran ja no es preocupa de generar bellesa amb la llengua...»
–Que els catalans tinguem com una de les figures principals d'una escena sagrada com és el pessebre un caganer, què en diu, de nosaltres?
–«És un fet curiós, però hi ha altres cultures que també en fan acudits. El català és ple d'aquests referents, i en el tracte social tenim un punt en què aquests temes poden entrar en la conversa sense ser greument ofensius. Però anem cap a una cultura més general, en què tot es va traduint...»
–Vostè també explica que l'humor canvia segons les circumstàncies socials. És per això que fa uns anys es consideraven divertits els acudits sobre homosexuals, però ara ja no fan riure? O els de dones conduint?
–«Els millors acudits de dones conduint els he sentit dir a les dones. I els millors acudits de gitanos els he sentit explicar als gitanos...»
–Què diu ara?
–«Sí, si tu et rius del món, comença per tu mateix. És un saber veure't a tu mateix des de l'altra banda. I no tothom està predisposat a entrar en el joc de la ironia. El gros de la gent té poc sentit de l'humor. No tothom sap prendre's la vida amb humor i tenir un to de crítica permanent.»
–Insistim tant en la lectura que la mainada l'acaba avorrint?
–«Els nens han de llegir amb entusiasme, no com un càstig.
–Però els estímuls d'ara són molt diferents.
–«Sí, ara la lectura ha de competir amb altres formes d'entreteniment. I la literatura que fan llegir a l'escola és avorridíssima. Són molt pocs, els llibres que acabes un capítol i vols llegir el següent, com pot passar amb Harry Potter, per exemple, que no has d'insistir a un nen que llegeixi.»
–Amb el nivell d'anglès dels estudiants, n'hi ha per riure o per plorar?
–«És el conte del vestit imaginari de l'emperador. Hi ha un emperador que per decret decideix que nosaltres tenim nivell i la gent del seu voltant diu que sí. Fa molts anys que nosaltres vivim al país de l'emperador, i com que és una societat altament hipòcrita, ningú no s'atreveix a dir les coses clares.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.