L'estudi fet a la URV és la tesi doctoral de la doctora Neus París, que tenia per objectiu «veure si els nens en l'adolescència mostraven diferències metabòliques», cosa que es va corroborar, explica el director de la tesi, Albert Feliu. I aleshores van voler comprovar si «revertien els trastorns metabòlics a través de la intervenció d'estils de vida basada en objectius per als nens i per als pares». Per comprovar-ho, van participar en l'estudi cent nens amb obesitat i quaranta més que no en tenien, procedents dels serveis de medicina esportiva, perquè actuessin com a grup de control per poder comparar els resultats.

La intervenció que se'ls va fer estava basada en «la motivació dels nens, la implicació en el seu propi tractament i en objectius assolibles», diu Albert Feliu. Així, a cada sessió de vint a trenta minuts «se'ls parlava d'un tema i havien de fer els deures a casa, a la vegada que se'ls plantejava un objectiu de pes, d'exercici físic i d'hàbit dietètic». Es tracta, assegura el director de l'estudi, d'una «metodologia nova» que ara s'intenta publicar perquè sigui utilitzada per altres professionals, ja que, segons diu, «té una gran adherència i a més d'aprimar, millora l'estat metabòlic i vascular, fins i tot encara que no s'aprimin». Així ho indiquen les xifres: «dels cent nens que van participar en l'estudi, hi va haver un 80% d'èxit en la pèrdua de pes i un 84% va millorar el seu estat metabòlic», és a dir, van disminuir els triglicèrids, els va augmentar el colesterol bo (HDL), van millorar l'estat cardiovascular –que vol dir una millora en la resistència a l'hora de fer exercici físic– i se'ls va produir un aprimament a la caròtide. Aquest últim element és rellevant perquè tenir la paret íntima-mitjana carotídia grossa és «el primer signe prearterioscleròtic».

Per aconseguir-ho, «és important que els objectius siguin assolibles per obtenir un reforç positiu del nen perquè el més frustrant per a ell és fracassar després de l'esforç», diu el pediatra. A més, els professionals que han portat la intervenció en el centenar de nens també han buscat la implicació dels pares, ja que tenien un paper en «la tasca de motivació als adolescents» i, sobretot, havien de facilitar-los les coses no comprant determinats productes que havien d'eliminar de la dieta i cuinant de la manera més sana possible.

El fet paradoxal és que a la conca mediterrània, on la dieta mediterrània és més saludable, és on es registren uns índexs més elevats d'obesitat infantil. De fet, l'Estat espanyol és el tercer a Europa en obesitat infantil (13%) i sobrepès (26%), en dades del 2000, ja que segons Feliu no hi ha estudis poblacionals que actualitzin aquestes dades. La qüestió és que la dieta mediterrània és saludable «quant a risc cardiovascular», i això «s'ha extrapolat a l'obesitat», malgrat que les propietats que té no són del tot indicades en aquest cas, ja que el problema de la dieta mediterrània «és la quantitat calòrica» que conté.Tot i això, també cal tenir en compte dos factors molt importants que són els causants habituals de l'obesitat: la manca d'exercici físic i l'alimentació excessiva.