“En la lletra hi ha l'essència d'una persona”

Ho diu tot. La grafologia permet fer un diagnòstic de la personalitat, descobrir el procés que fa un individu a nivell mental: si ets més lògic, més emocional, més dinàmic, si tens capacitat de resposta en situacions difícils...

Mirem l'ordre de la lletra, la grandària, la inclinació, la velocitat, la pressió, la direcció de la línia base... Això ens diu si una persona processa en línia més recta, amb lògica, amb ganes de cridar l'atenció, si és més reservada... Però sempre amb un marge d'error, és clar.

En la lletra hi ha l'essència d'una persona. Una cosa és com som i una altra com volem aparentar que som davant dels altres. I amb la lletra és molt difícil dissimular. Cal saber-ne molt, de grafologia, i tot i així és molt difícil. Quan la teua lletra flueix, va deixant sobre el paper part de la teua personalitat, i fins i tot quines vivències ens han marcat de petits.

Sobretot això. L'oval de la a i de la o es formen en els tres primers anys de vida. És una etapa clau en la formació de la personalitat i en la lletra podem veure si una persona ha tingut, per exemple, una mare que li trametia moltes pors i feia que no confiés en res. Les idees, les vivències i les emocions dels primers tres anys són molt importants, després les projectem a nivell gràfic quan comencem a escriure.

Cal mirar moltes coses en conjunt. Però bé, fixi's en com està escrita aquesta frase: la zona alta de l'escriptura, on hi ha els pals de les t i de les d assenyala la part més teòrica, el cos mig, la part més emocional, i la zona baixa, on hi ha les cues de les q i de les g, l'acció, les persones pràctiques. La majoria de noies que han viscut la mare d'una manera molt possessiva, que no els ha deixat explorar, pot ser que facin molts pocs espais entre lletra i lletra, entre línia i línia, com un cert aclaparament intern, i els cossos mitjos són molt rodons i gruixuts, senyal que metabolitzen les emocions molt lentament. En canvi, veu aquesta altra? La pressió forta és pròpia d'una persona amb capacitat de resistència a la frustració, de persones acostumades de petits a sentir-se pressionats, i mantenen aquest aguant en la vida adulta. Potser terapèuticament no és recomanable, però són carn de canó d'una empresa, agraden molt a una empresa perquè donen el perfil que aguanta bé la pressió.

Podràs gestionar les emocions de manera diferent. Si ets conscient de què expressa cada lletra, ajudes la teva xarxa neuronal a tenir un altre pensament. La grafoteràpia és un bastó que pots fer servir per canviar la teva manera de pensar. És una programació neurolingüística, però a nivell gràfic.

Jo entenc que cal una base: saber fer cada lletra, que s'entengui. Però també cal deixar que flueixi la lletra de cadascú. L'ideal seria que els professors, en lloc de corregir en excés la lletra, sabessin també interpretar què li passa a l'alumne quan fan la lletra a d'una manera o la m d'una altra.

Sí, donen molta informació sobre el nen. L'anàlisi grafològica també aportaria molta informació a mestres i educadors. I sóc partidària de deixar fer les lletres lliurament. Fins i tot aquelles que costen d'entendre: són lletres molt vives, molt riques, molt originals, fruit de no haver tingut gaire restricció mental a l'hora d'expressar-se. Les persones més intel·lectuals, més dinàmiques, més resolutives, no s'aturen tant amb la forma de la lletra. Amb un mínim que sigui llegible ja en tenen prou.