Velles postres del Nadal

Si Jaume I les tastés ara com va fer durant el dinar de Nadal de 1267 al qual va convidar més d'un centenar de persones, segur que no sabria que es tracta de neules, ja que en aquella època eren planes, i no cilíndriques com les d'ara. A més, potser tampoc no en reconeixeria el gust perquè la majoria de les que es consumeixen actualment –120 milions per Nadal a Catalunya– són industrials, ja que hi ha pocs pastissers que les facin artesanalment a mà. Una llàstima, ja que el gust no té res a veure, com podria comprovar Jaume I. Les neules són unes de les postres típiques del Nadal català, encara que tenen molts competidors, principalment el torró, però també el massapà i els polvorons. Per Nadal és habitual veure algú a taula mullant o intentant beure el cava mitjançant aquesta canya feta a base de farina, sucre, clara d'ou, ratlladura de llimona, essència de vainilla i mantega, i potser també rovell d'ou, aigua i oli. Però fora de Nadal també és habitual veure-les acompanyant gelats, crema catalana i flam.

Al principi les neules eren més com el pa d'àngel, semblants a uns dolços d'origen pagà que els romans oferien als déus. No va ser fins al segle XVII que es van començar a enrotllar. Per fer-ho artesanalment es fa servir un neuler, que consisteix en unes planxes de ferro calentes on es tira la pasta de la neula, s'aplana i amb un cilindre de fusta se li dóna la forma cilíndrica a mà abans que s'endureixi la massa i es trenqui. Una feina artesanal dura per als dits, que estan permanentment en contacte amb l'escalfor, i especialment en dates com aquestes de forta calor.

Però aquestes temperatures no han d'espantar a l'hora de consumir neules, ja que, com s'ha dit, poden acompanyar postres ben estiuenques o també es poden prendre soles. Les varietats incorporades els últims anys, amb neules farcides de torró o cobertes de xocolata o amb forma de ventall, les converteixen en unes postres aptes per a qualsevol època de l'any, sense necessitat de buscar dates assenyalades ni fer-les servir d'acompanyament per fer més atractiu un flam o un gelat.

Els pastissers catalans van tenir molt clara la seva versatilitat al llarg del temps i potser per això la Federació Catalana de Pastisseria va promoure la designació de la neula com a especialitat tradicional garantida, que té per objectiu protegir una composició i un mètode de producció artesanal. El problema és que de neules artesanals se'n fan molt poques. Però les que es fan, valen el que costen.