Contra la concertada, la llibertat i els drets dels pares

Està en marxa una iniciativa legislativa popular (ILP) per demanar canvis en la llei d'educació de Catalunya (LEC) que constitueix un atac frontal contra l'escola concertada i la llibertat d'ensenyament. Entre altres qüestions, es proposa que es posi fi als concerts educatius i que totes les escoles passin a ser públiques.

A banda del col·lapse del sistema que suposaria l'eliminació de l'escola concertada i la reabsorció de tot l'alumnat en centres públics (estaríem parlant de més de 350.000 alumnes a Catalunya), el que s'està qüestionant són drets i llibertats que crèiem més assentats: que el dret de tothom a l'educació es pugui exercir en llibertat i en un règim de pluralisme educatiu, i, per tant, que els pares i mares puguin decidir l'escola que prefereixen per als seus fills.

Propostes com les d'aquesta ILP –que es venen com d'alt contingut social, paradoxalment– poden provocar que la llibertat d'ensenyament i elecció d'escola torni a esdevenir un privilegi només a l'abast d'aquells que poden pagar un centre privat, sense cap finançament públic. En cas de prosperar la iniciativa, els fons públics destinats a l'educació haurien de créixer de manera desorbitada, la qual cosa provocaria que l'escola pública se'n ressentís fortament atès que la inversió per alumne baixaria. No oblidem que el cost per a l'administració pública d'una plaça a la concertada és d'entre un 30% i un 40% inferior al de la mateixa plaça a l'escola pública.

Assumir aquests costos, a més de l'ampliació de la gratuïtat que la mateixa iniciativa reclama, sembla molt lluny de les possibilitats financeres de la Generalitat. Són paradoxes de la política que es fa a força d'eslògans i d'apriorismes, més que no pas des d'una anàlisi seriosa de la realitat.

El suport dels partits polítics a aquesta ILP, fins ara i d'acord amb el que indiquen a la seva web, és limitat. Cap de les tres forces polítiques que van votar favorablement la globalitat de la LEC (CiU, ERC i el PSC) hi ha donat suport. Esperem, doncs, que aquestes forces siguin conseqüents i bloquegin la possibilitat de reobrir el debat sobre la LEC. Admetre a tràmit aquesta ILP per mer tacticisme polític seria del tot irresponsable, no tan sols pel contingut de la ILP, sinó perquè provocaria un nou factor d'inestabilitat educativa quan ja en tenim tants d'oberts: Lomqe, nous currículums, qüestió lingüística...

Ben segur que hi ha una gran majoria social a favor de la llibertat, el pluralisme i el dret d'elecció en l'ensenyament –la pròpia acceptació de l'escola concertada n'és una prova–, però caldrà que aquesta majoria es faci palesa, penetri en l'opinió pública i publicada, resti avalada pels resultats electorals i defensi activament aquests principis.

Sovint quatre eslògans sobre l'escola pública, la demagògia que sol imperar en aquest tema i algunes fal·làcies que es fan córrer amaguen la realitat i poden confondre el ciutadà poc informat. Ens hi juguem massa per badar.