Dues associacions treballen al servei dels malats del cor fent diferents tasques amb vista a la prevenció en relació amb la salut, sobretot a nivell informatiu. La més veterana és Gicor, presidida per Margarita Gou, que remarca «el gran pas endavant que va suposar el fet que es fessin operacions de cor d'alt risc a Girona». No obstant això, una de les reivindicacions que té actualment amb vista a aquests pacients és ampliar el servei d'hemodinàmica, ja que té uns horaris molt poc amplis i reclamen que funcioni cada dia, amb nits incloses. Ara per ara tenen moltes conferències entre mans i, segons Margarita Gou, estan a punt de signar un conveni amb la Universitat de Girona que els proporcionarà conferenciants a l'hora de fer promoció de la salut. L'associació també organitza algunes marxes i, per fer-les, reben el suport del GEiEG, amb el qual també tenen un conveni, i l'entitat els dóna suport d'organització. Els agradaria, això sí, que es poguessin cobrir totes les necessitats a Girona, ja que la cobertura d'operacions quirúrgiques «és pràcticament com quan va començar».

Tot el que es fa a Gicor funciona perquè els voluntaris ho fan rutllar mitjançant diferents comissions de treball que porten a terme tasques com el butlletí, visita de malalts o administració.

Cor-fi, més nova, té com a un dels impulsors el doctor Marco Antonio Paz, cardiòleg de l'hospital de Figueres, que fa nombroses conferències. Una de les novetats d'aquesta associació és una rulot medicalitzada en què no només es mira la pressió sanguínia a qui ho vulgui, sinó que s'hi fan electrocardiogrames que s'envien a l'hospital de Figueres. Amb aquesta opció, com explica un soci fundador, Martí Carreras, «es van trobar dos pacients que havien patit un infart i no ho sabien». A part d'això, també organitzen diverses activitats com ara conferències sobre hàbits saludables o excursions. Segons explica Martí Carreras, que té el carnet de soci número dos, les conferències del doctor Paz s'allarguen més per les preguntes que per la conferència en si, «ja que aprofiten que tenen el metge allà per aclarir dubtes».

La meitat de les operacions cardíaques que s'han fet a Girona s'han fet amb el cor bategant, sense necessitat d'aturar-lo. Quan el cor del pacient s'ha d'aturar, la seva sang s'ha de filtrar a través d'una màquina extracorpòria, a la qual el cap de cirurgia cardíaca del Trueta, el doctor Amado, anomena màquina «cor-pulmó». L'anomena així precisament perquè substitueix les funcions d'aquests dos òrgans durant la intervenció, perquè s'hi envia la sang del pacient i la retorna al cos oxigenada. Aquesta pràctica nomes té avantatges amb vista a la recuperació del pacient –sempre que es pugui fer, ja que en les operacions de canvi de vàlvules és impossible intervenir sense aturar el cor. En les operacions en què el cor ha continuat bategant, la recuperació del pacient és molt més ràpida perquè, tal com explica el doctor Amado, «aquesta màquina pot tenir els seus efectes sobre els pacients que, de vegades, queden anèmics».

Martí Carreras és el 17è pacient que es va operar a cor obert, d'un triple bypass, al Trueta. De fet, era pacient de la Vall d'Hebron, però no es va voler esperar i va provar de ser candidat al Trueta. Té 76 anys i és un dels fundadors de l'associació Cor-fi.

Lluís Planella té 69 anys i va ser operat el juliol passat al Trueta de tres bypass. Va estar ingressat quatre dies i valora les operacions a Girona, ja que fa anys va viure un procés llarg a l'hospital Clínic amb la malaltia del cor de la seva dona. Ara està bé.