Joan Salvador Navarro és un veí de Deltebre que, des de fa més de dos anys i quatre mesos, ha de fer diàlisi. Tres cops per setmana, un taxi el porta fins a l'hospital de la Santa Creu de Jesús. És un dels pacients que espera un ronyó –la llista d'espera a l'hospital de Jesús és d'entre dos anys i mig i tres anys–. Cada any, a l'hospital de Jesús hi ha una desena de malalts que reben un trasplantament. De fet, són els pacients en llista d'espera els que primer s'estan beneficiant de la diàlisi en línia. Amb la nova tècnica, l'hospital espera que els malalts de ronyó puguen arribar en condicions més bones al trasplantament.

«Quan vaig venir per primera vegada no em trobava molt malament, però encara vaig arribar a fer la diàlisi amb l'anterior sistema», explica el pacient. «Jo he notat molta millora, perquè després de fer la diàlisi amb l'altra màquina sempre em queixava de mal de cap», recorda Lurdes Borràs, una altra veïna de Deltebre que també és pacient de l'hospital de Jesús, i que ja porta 21 mesos fent diàlisi. «Amb la nova tècnica disminueix la necessitat de subministrar eritropoetina (EPO) per via exògena i, per això, els malalts de diàlisi se senten menys cansats», detalla la supervisora de la unitat, Maite Roig.

Els ronyons produeixen el 90% de l'EPO, una hormona que estimula la creació de glòbuls vermells. Per tant, les persones que no tenen prou EPO a l'organisme experimenten debilitat muscular i cansament. «És cert que la diàlisi et canvia la vida, ja que t'afecta en el dia a dia; però podem dir que, gràcies a la diàlisi, continuem vius», hi afegeix Borràs. «Afecta molt la vida diària; no pots treballar amb normalitat, i la diàlisi també fa que a casa tot gire al voltant d'això, et limita molt», afirma Navarro. «És un canvi molt radical, però gràcies a la diàlisi estem vius», reitera.