Un total de 25 pacients a la demarcació realitzen el tractament per a la insuficiència renal a casa seva, amb el sistema que s'anomena diàlisi peritoneal i que ofereix l'hospital Joan XXIII de Tarragona. És un tractament que difereix de l'hemodiàlisi en alguns aspectes: a més del fet que es fa a casa, atorga més llibertat al pacient, que pot desenvolupar la seva activitat laboral i personal sense tantes interferències, és diari enlloc d'efectuar-lo en dies alterns (fins i tot hi ha l'opció de fer-lo mentre un dorm), no requereix una fístula (intervenció a la vena) però sí la col·locació d'un catèter a la panxa i el toleren més els pacients. Es tracta d'un tractament indicat per a gairebé tots els malalts. «Expliquem als pacients els dos tipus de diàlisi i ells són els qui escullen», tal com detalla la metgessa adjunta del servei de nefrologia Carme García.

Ara per ara, només entre el 5 i el 6% de malalts fan diàlisi peritoneal a la demarcació de Tarragona, per sobre de la mitjana catalana, que se situa en el 3%, però encara per sota de l'objectiu que vol assolir el servei de nefrologia: el 10%. Així, de moment, són 25 els pacients que es dialitzen a casa dels 413 que hi ha en el programa d'hemodiàlisi entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La desproporció entre una i altra tècnica s'explica, d'una banda, pel «desconeixement» així com per la falta «d'implicació necessària dels professionals» i, de l'altra, perquè «en molts moments no hi ha hagut una política en aquest sentit del govern», argumenta Albert Martínez Vea, que és el cap de servei de nefrologia. L'aplicació de la diàlisi peritoneal requereix, doncs, la implicació tant del personal de la unitat com del propi pacient, que ha de fer un aprenentatge del funcionament del sistema almenys durant una setmana al mateix hospital. Maria José Oliete, que és infermera del servei, detalla que un cop els pacients són a casa, des del centre se'ls fa un seguiment telefònic i tenen suport a través de visites o a distància. Del que es tracta és «d'adaptar el tractament a la vida de la persona, no a la inversa», conclou. Per això, tot i que a Tarragona fa 20 anys que es realitza la diàlisi peritoneal, no ha estat fins aquest últim mig any que el servei ha incrementat recursos i ha dotat un espai per impulsar el programa.

No obstant això, el servei de nefrologia de l'hospital tarragoní es marca la fita que el pacient sigui trasplantat al més ràpidament possible i estigui com menys temps millor sotmetent-se a la diàlisi. Però la llista d'espera per obtenir un ronyó és llarga. Per contra, han augmentat les donacions de viu, normalment de familiars de primer grau, la qual cosa fa que en quatre mesos puguin ser trasplantats i s'incrementa, a més, la supervivència.