Més de la meitat dels casos de demència són d'Alzheimer

L'any 2010 es van registrar 730 casos de demència a la demarcació de Girona, segons dades de la regió sanitària de Girona, un dispositiu de vigilància epidemiològica coordinat per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS). Aquest nombre de casos representen una incidència anual de 6,8 casos diagnosticats per 1.000 persones i any, un 56% dels quals corresponen a casos de malaltia d'Alhzeimer. Durant el període 2007-2010, es van registrar 2.814 casos de demència. La distribució dels principals diagnòstics de demència registrats és similar a la descrita pel South Carolina Alzheimer Disease Registry dels Estats Units, un dels pocs registres de demència poblacionals que hi ha al món. Les mateixes fonts han indicat que la cobertura diagnòstica de demència a la regió sanitària de Girona és bona i el 75% dels casos de demència esperats anualment són diagnosticats en els dispositius ambulatoris d'atenció especialitzada dels set hospitals de la regió sanitària de Girona. Més del 60% de les persones a les quals s'ha diagnosticat la malaltia la pateixen en una fase lleu.

L'IAS ha donat a conèixer aquestes dades de cara a la celebració, el dia 16, a l'hotel Carlemany, d'una jornada en què es tractarà la qualitat de vida en els pacients institucionalitzats, la patologia del cuidador de pacients en etapes finals de la vida, l'assistència hospitalitzada i també es parlarà de la malaltia de l'Alzheimer. El servei de psicogeriatria i la unitat de valoració de la memòria i les demències de l'IAS indica que entre un 23% i un 42% dels residents en centres assistencials pateixen una demència moderada o greu. Els experts han indicat que s'està produint un canvi de paradigma en l'atenció a la gent gran o amb demència i que l'assistència es focalitza més en funció dels resultats (qualitat de vida) i no tant en el procés de l'atenció (qualitat de les cures) com s'ha fet històricament.

Per la seva banda, les persones que tenen cura de pacients amb demència afronten el dia a dia de maneres molt diferents. Les principals conseqüències sobre els cuidadors es poden classificar en quatre grans grups: psicosocials, fisiològiques, alteració d'hàbits saludables i empobriment de la salut. Diferents estudis demostren que els cuidadors presenten freqüentment simptomatologia depressiva i angoixa, baixa percepció d'autoeficàcia i baixa qualitat de vida.