Són quarts de nou del vespre. A la porta del centre d'atenció primària de Sant Hilari Sacalm hi ha una trentena de persones d'edats i procedències diverses. Ningú és allà per rebre atenció mèdica sinó per planificar el que serà la resistència al tancament dels serveis d'urgències als municipis de la Selva interior –i més endavant als de la Selva marítima–. El tancament dels CAP de la Selva interior a partir de les nou del vespre es va fer efectiu dilluns, però els municipis selvatans es resisteixen a perdre el servei, preparen mobilitzacions i volen fer un front comú.

Va arribant més gent, i aviat –un cop tancat l'ambulatori– s'organitzen dues assemblees: els de la plataforma Sant Hilari Sempre Obert es queden a la sala d'espera de la planta baixa, i els representants de les plataformes de la resta de municipis, a la de la primera planta. Entre els de Sant Hilari hi ha una noia amb una bossa plena de teca, però aviat queda clar que es va per feina, i la capsa de galetes que ha portat queda per estrenar. Un punt en contra per als amfitrions. Sembla que ni ells mateixos havien previst que la seva convocatòria al cor de les Guilleries tingués aquest efecte. Ha vingut gent d'Anglès, de Breda –no pas les Dones de Breda, que es dóna per fet que fan la guerra pel seu compte, sinó l'Assemblea de Breda–, de Maçanet, d'Arbúcies, d'Hostalric, de Sils i de Blanes, entre altres poblacions. Tots tenen alguna cosa a dir i organitzar-se no és tan fàcil.

Plantegen reivindicacions, accions futures. Els més joves tenen pressa per concretar ja un pla d'acció anotant a la llibreta què és el que es farà. Una cosa queda clara: el tancament als ambulatoris persistirà mentre el departament els tingui tancats. La reivindicació dels diferents col·lectius és ara mateix que es torni a la situació anterior. Tothom està fart de sentir a parlar de retallades i no vol veure com es perden en poc temps coses que han costat molts anys d'aconseguir, mentre sembla que s'empeny tothom a fer-se el carnet d'alguna mútua, les quals ja es deuen fregar les mans.

S'organitzen en torns i faran nit als ambulatoris de Sant Hilari, Anglès, Sils, Hostalric i Breda –un apunt a part, es constata que les Dones de Breda no desperten gaires simpaties– indefinidament. En una altra cosa coincideixen, sembla, a l'assemblea dels que no són de Sant Hilari: n'esperen poc dels que governen a l'Ajuntament, perquè majoritàriament estan governats per CiU, el partit batejat com el de les retallades. Un cas a part és el d'Anglès, que mereix molts elogis per part dels representants del moviment Ter- Brugent. Dimecres vinent, aquest moviment ha convocat una manifestació al poble. “No pot ser que el departament plantegi que tancarà els CAP perquè té el poder i ha decidit que pot fer el que vol”, exposa una representant del moviment.

A Blanes es valora com a decebedora la resposta a la manifestació, i els representants de l'assemblea presents a Sant Hilari diuen que cal fer pedagogia pels barris. No acaben d'entendre que en una ciutat de 40.000 habitants només 150 es mobilitzessin en contra de les retallades. Es parla de fer sopars populars, talls de carreteres i de coordinar-se perquè no sempre passin la nit al CAP els mateixos. Però, per sobre de tot, queda clara una cosa: cada cop la resistència a les retallades creix i s'organitza; el tancament dels CAP no els ha desanimat i no es resignen a perdre serveis, per més que des de dalt es digui que la qualitat serà la mateixa.