salut
Una prova als ulls ajudarà a predir el risc cardiovascular
La nova tècnica, ara en fase d'assaig, podria ser, en un futur, d'ús generalitzat als centres d'atenció primària de la regió sanitària de Girona, que ja disposen de retinògrafs
Un estudi de recerca dut a a terme per investigadors de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), de les Universitats de Girona (Grup GRECS) i la Corunya (Grup VARPA) i de la universitat i de l'hospital de Conxo de Santiago de Compostel·la, ha permès desenvolupar un sistema de lectura automàtica de les imatges del fons de l'ull que servirà per fer un millor pronòstic del risc cardiovascular. A través de les imatges, captades per una càmera digital no midriàtica (que evita dilatar les pupil·les) es veu l'estat real dels petits vasos de la retina, que són idèntics als del cervell, segons ha explicat el doctor Gabriel Coll de Tuero, responsable del grup de recerca en atenció primària de l'IAS i un dels principals autors de l'estudi.
El sistema, validat i publicat, analitza les imatges i les processa, ofereix uns resultats que faciliten la visió i la detecció de canvis en els petits vasos de la retina, “de manera que si aquests estan danyats podem preveure que les artèries del cervell també estan malament”, exposa Coll de Tuero. “Amb aquest mètode serem capaços de pronosticar amb encert la probabilitat que una persona pateixi un ictus o infart cerebral, i alhora saber-ne l'evolució perquè el programa detecta canvis en tan sols sis mesos”, afegeix.
Diabètics i hipertensos
El programa s'ha començat a aplicar a dos grups de pacients amb risc cardiovascular: hipertensos i diabètics. La prova es farà a 700 persones hipertenses i més de 3.000 diabètics. Si els resultats d'aquesta fase, que compta amb la col·laboració de la unitat de recerca de l'Institut Català de la Salut, confirmen els resultats preliminars de l'estudi fet sobre una mostra de 200 persones, aquesta tècnica podrà ser, en un futur, d'ús generalitzat als centres d'atenció primària de la regió sanitària de Girona. Gairebé tots els CAP tenen un aparell per fer retinografies, de manera que és una inversió que ja està feta.
Vies de finançament
L'estudi, batejat amb el nom de Pirene, ha estat finançat amb 200.000 euros procedents de diferents beques: una beca ETES-FISS, una beca del Ministeri d'Universitat i Investigació del govern central i de l'Agència d'Avaluació Tecnològica i Recerca Mèdica de Catalunya. Els autors principals de la investigació són el doctor Gabriel Coll de Tuero, el professor Manuel González –cap de visió artificial i Reconeixement de Patrons (VARPA) de la Universitat de la Corunya–, Marc Sáez –responsable del Grup de Recerca en Estadística, Economia Aplicada en Salut de la Universitat de Girona (Grup GRECS)– i el doctor Antonio Pose –del servei de medicina interna de l'hospital de Conxo de Santiago de Compostela.
LA XIFRA
LA FRASE
Una exploració ràpida i indolora
La lectura de fons d'ull és una prova que dura uns cinc minuts, és indolora i pot ser realitzada pels tècnics dels centres sanitaris. La retinografia o exploració del fons de l'ull és una prova que es fa de forma comuna en els diabètics per controlar la possible aparició d'una retinopatia avançada. En els hipertensos, si bé no és tan freqüent, també es fa servir per fer un seguiment de possibles lesions a la retina. Del que es tracta és d'introduir aquesta nova aplicació en les retinografies de manera que, amb una sola exploració, s'obtinguin els valors referits als possibles danys a la retina i també a les artèries del cervell, segons ha raonat Coll de Tuero. I a partir dels resultats, actuar a nivell de tractament. Aquest investigador ha subratllat que el més difícil a l'hora de desenvolupar aquest sistema ha estat que aquest identifiqués, de forma automàtica, les artèries de les venes i tenir un dibuix de tot l'arbre vascular. L'investigador de l'IAS calcula que en el termini d'un any o d'un any i mig disposaran de resultats.