salut
Un 15% de les gironines no es fan mamografies per por
Les dones que rebutgen les proves dels programes de detecció precoç del càncer de mama es deixen portar per falses creences i temen un diagnòstic positiu, segons un estudi de l'AECC
Un 15% de les gironines que són convidades a participar en el programa de detecció precoç del càncer de mama del Departament de Salut es resisteix a fer-se les mamografies principalment per por. Així ho posa de manifest un estudi d'àmbit estatal que ha dut a terme l'Observatori del Càncer de l'associació AECC-Catalunya contra el càncer sobre els frens a la participació de les dones en programes de cribratge de càncer de mama.
La psicooncòloga de l'AECC Pepi Soto va explicar que si bé la taxa de les dones en edat de risc que participen en les campanyes de detecció precoç ha augmentat en els darrers anys i en aquests moments ja és del 85%, n'hi ha entre un 15% i un 17%, depenent de les diferents comunitats autònomes, que rebutgen de fer-se les proves en la freqüència indicada, i que en aquests moments és cada dos anys. D'acord amb els resultats de l'estudi, les dones que no acudeixen regularment a fer-se les proves tenen una experiència prèvia amb les mamografies de la qual no tenen un record agradable i que els provoca tant de rebuig que intenten retardar la prova següent al màxim possible. Així, com a primera causa de negativa a les mamografies hi ha la por a un diagnòstic positiu. “I la creença que si vas a fer-te la prova tens moltes possibilitats que trobin alguna cosa”, va explicar Soto. En segon lloc, la falta de senyals d'alarma és interpretada per algunes dones com una falta de risc de desenvolupar càncer. Així mateix, el fet que passin dos anys entre les mamografies fa disminuir la percepció de la mamografia com una prova per ajudar a detectar la malaltia de manera precoç.
Un altre dels arguments que esgrimeix aquest grup és la falta de consens entre les pautes que s'aconsellen en la sanitat privada en relació amb la sanitat pública i entre els mateixos especialistes, una falta de consens que també afecta la credibilitat de la periodicitat amb què es recomana de fer-la. Els entrebancs del sistema, com ara el temps d'espera, és una altra de les excuses que utilitza el col·lectiu. “Es tracta d'arguments racionals però que porten a les dones a prendre una decisió que no ho és gens, de racional”, va manifestar la psicooncòloga de l'AECC.
A partir dels resultats d'aquest estudi, l'AECC vol incidir en alguns aspectes de les campanyes perquè siguin més efectives. En aquest sentit, l'AECC creu que cal fer un esforç per unificar els criteris de recomanació de les proves; fer-les en un entorn més amable que minimitzi el desgrat per realitzar-se les proves i també establir una comunicació positiva que posi èmfasi en el benefici de l'exploració i que combati la por al diagnòstic.
Les autòctones i casades participen més en els programes
L'estudi a partir del qual s'han extret els resultats –i que s'ha fet a partir d'una mostra formada per 500 done d'arreu de l'Esta espanyol– posa en relleu que les dones amb uns ingressos mitjans-alts participen més en les campanyes de cribratge que no pas aquelles que tenen una situació econòmica i social més baixa. Si bé no es disposa de dades concretes, també s'ha constatat una tendència més participativa entre les dones autòctones que entre les immigrants. I la participació de les casades és més important que no pas la de les solteres. Els resultats de l'estudi corresponen a l'any passat.