Les menors hauran de tenir permís patern per avortar
El ministre Gallardón anuncia una reforma de la llei “que protegeixi la vida” sense concretar si es modificaran els terminis i supòsits
Els PSOE hi veu un “retrocés” i defensa l'eficàcia de la norma
Entre la bateria de reformes que ahir va anunciar el ministre de Justícia, Alberto Ruiz- Gallardón, n'hi va haver almenys una que no va sorprendre ningú. Tal com recollia el programa electoral del PP, el govern central vol posar fil a l'agulla per reformar l'actual llei de l'avortament (aprovada a final de 2009
i en vigor des del juliol
de 2010) per tal que cap menor pugui interrompre un embaràs sense el consentiment dels seus pares o tutors legals.
La llei que va aprovar el govern del PSOE preveu que, en el cas de menors de 16 i 17 anys que decideixen avortar, cal informar almenys un dels progenitors, però no s'exigeix que autoritzin la intervenció. La norma inclou una excepció en cas que les afectades al·leguin risc de
violència o coaccions a l'àmbit familiar. En aquest tipus de situacions, són
els metges els que decideixen si la menor és prou madura per prendre la
decisió d'avortar.
Més enllà d'incorporar l'exigència del permís patern, Gallardón no va ser tan concís a l'hora d'avançar si l'executiu central té previst reformar altres aspectes concrets de la llei. El ministre es va limitar a dir que es reformarà “la
regulació de la protecció
al dret a la vida segons la doctrina del Tribunal Constitucional”. Per la seva banda, el PP va anunciar una reforma “parcial”, però “important”.
No és cap secret que dins del PP hi ha molts elements de la llei que no agraden, com ara que les dones puguin interrompre un embaràs sense necessitat d'al·legar cap justificació fins a la setmana 14 de gestació i fins a la setmana 22 en cas de risc per a la salut de la mare o de greus anomalies en el fetus (amb els informes
de dos metges que així
ho acreditin). A més, la norma no estableix cap termini límit per avortar si es detecten anomalies incompatibles amb la vida
o malalties extremadament greus en el futur nadó. D'altra banda, per primer cop, la llei inclou la
interrupció de l'embaràs com una prestació del sistema públic de salut.
El Congrés de Diputats va aprovar l'actual norma –que va substituir la
legislació de l'any 1985– el desembre de 2009, amb 184 vots a favor, 158
en contra i una abstenció. El PSOE va rebre el suport d'ICV, IU, ERC, BNG, NaBai, PNB (que hi va
votar a favor a canvi d'introduir el requisit d'informar els progenitors de
les menors) i de dos diputats de CDC.
Pendent de recurs al TC
Tot i la seva aprovació, la llei està pendent de dos recursos davant del Tribunal Constitucional (TC), l'un presentat pel PP quan era a l'oposició i un altre del govern de Navarra. Ara caldrà esperar per veure quina estratègia adopta el govern central: si espera fins que el TC –que a hores d'ara té majoria progressista– resolgui els recursos o si, com sembla més probable, tira pel dret i
engega la reforma que afecta exclusivament el tema de les menors.
Sigui quina sigui l'estratègia de l'executiu central, el cert és que les últimes dades d'interrupcions voluntàries de l'embaràs no indiquen que l'actual llei, més permissiva, hagi fet augmentar el nombre d'intervencions.
Aquest és un dels arguments que va esgrimir ahir l'exministra de Sanitat, la socialista Leire Pajín, per expressar el seu rebuig a la reforma de la llei. Una llei que, segons Pajín, va tenir “un alt consens parlamentari” i que, no només ha estat “eficaç”, sinó que ha ajudat a reduir els avortaments i els embarassos no desitjats entre les dones més joves.
L'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs (ACAI) també es va pronunciar ahir en contra d'una reforma legal que faria “tornar als preceptes de 1985”. Segons dades d'ACAI, durant l'any i mig d'aplicació de l'actual llei, el 87% de les menors que han avortat ho han fet amb “el coneixement i el suport” dels seus pares. El 13% restant provenen de famílies desestructurades i sovint pateixen maltractaments i abusos.
Per la seva banda, els professionals que integren l'Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) van alertar ahir que el canvi que vol impulsar el govern del PP no respon a criteris “ni científics, ni sanitaris, ni socials”, ja que “abocarà les noies en situació de risc als avortaments clandestins”.
LA XIFRA
Les interrupcions s'estabilitzen
Les dades d'interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) de 2010 (l'últim any del qual es disposa d'informació) no indiquen que l'entrada en vigor de l'actual llei, tot i ser més permissiva, hagi fet augmentar els avortaments a l'Estat. El 2010 van avortar 113.031 dones i la taxa d'IVE (l'indicador més exacte per mesurar aquesta evolució) es va mantenir pràcticament igual que l'any anterior: 11,49 avortaments per cada mil dones de 15 a 44 anys, una mica per sobre de l'11,41 de 2009.
Les dades de Catalunya encara són més positives, ja que entre 2009 i 2010, els avortaments es van reduir
de 24.360 a 22.848 i la taxa va passar de 15,66 a 14,7.
Les dades d'IVE de Catalunya i de l'Estat espanyol s'adiuen amb un estudi
publicat recentment a la
revista mèdica The Lancet
en què experts de l'OMS
conclouen que “el nombre d'avortaments és clarament menor als llocs en què la legislació és més liberal”. Un exemple: a l'Europa occidental la taxa d'avortaments
per cada mil dones en edat fèrtil és de 12, mentre a l'Europa de l'Est arriba als 43.