La ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, es va estrenar ahir al Congrés amb un discurs que s'ajusta al to recentralitzador que ja han utilitzat altres companys seus de govern. La principal mesura anunciada per Mato va ser la definició d'un catàleg bàsic de serveis sanitaris i prestacions socials unificat per a tot l'Estat. La iniciativa no suposa, de fet, cap novetat, donat que la definició de les carteres de serveis bàsics sempre ha estat competència estatal, però Mato va amanir la seva intervenció amb al·lusions a la necessitat de garantir la igualtat de tots els ciutadans de l'Estat en l'accés als serveis sanitaris i socials. Per simbolitzar aquesta unitat, la ministra va avançar que té previst crear una targeta sanitària “vàlida per a tot el model espanyol de salut”, que permeti, segons va dir, que tots els ciutadans tinguin les mateixes prestacions i la mateixa assistència amb independència del territori on estiguin.

Tot aquest afany unificador s'inscriu en el marc d'un gran pacte per la sanitat i els serveis socials que Mato pretén tancar amb les comunitats autònomes abans de l'estiu amb la idea de presentar una proposta de llei de serveis bàsics. Aquest “pacte d'estat” inclouria també canvis en la llei de dependència, ja que, segons la ministra, l'actual normativa ha propiciat que hi hagi “disset sistemes diferents” a l'hora d'aplicar-la.

Des de l'oposició, el grup de CiU al Congrés va allargar la mà al govern de l'Estat per aconseguir un pacte sanitari i social, però va advertir que no donaran suport a mesures que, “en nom de la igualtat dels ciutadans”, impliquin una invasió de competències. En aquest sentit, la diputada Conxita Tarruella es va mostrar preocupada pel projecte de targeta sanitària comuna. “La targeta sanitària és competència autonòmica”, va recordar, i va instar la ministra a incloure-hi el DNI, si ho considera necessari, o a fer que totes les targetes siguin compatibles per mitjans informàtics.

Tarruella i el seu company de files Carles Campuzano van insistir que les competències sanitàries i de matèria social són de les comunitats autònomes i que, per tant, el centre del debat no ha de ser garantir la igualtat, “perquè en el model d'estat que tenim no serà possible”, sinó abordar a fons com es financen de manera estable les polítiques.

Com tots els seus predecessors en el càrrec, Mato es va referir a la necessitat de posar en marxa un nou model de prestació farmacèutica (tot indica que el ministeri exclourà del finançament públic alguns fàrmacs per a patologies menors, com ara mucolítics i antidiarreics), millorar la gestió sanitària i promoure l'ús de les tecnologies per guanyar eficiència i garantir la sostenibilitat del sistema sanitari.