La malaltia més temuda
Les dades de supervivència demostren que la por no s'ajusta del tot a la realitat Molts factors de risc es tenen poc en compte
“La por ve de quan parlàvem del mal lleig”, afirma una psicooncòloga
Moltes persones creuen que això és una loteria que depèn dels gens
Ni els espectaculars avenços que en els darrers anys s'han produït en el diagnòstic i tractament del càncer, ni les campanyes i la informació cada cop més a l'abast de la població han aconseguit que el càncer deixi de ser la malaltia més temuda per la població. Sabem que la supervivència al cap de cinc anys per al conjunt de càncers se situa ja al voltant del 50% (per sobre, en el cas de les dones) i que, per a determinats tipus de tumors, com ara de bufeta, pròstata o cos uterí, supera el 70%. Fins i tot n'hi ha que estan per sobre del 80% i el 90% de supervivència, com ara el de tiroide, testicle o mama. No obstant això, continuem tenint molta por del càncer. Només les malalties degeneratives, com ara l'Alzheimer, ens causen gairebé el mateix temor.
Segons l'Oncobaròmetre, una enquesta encarregada per l'Associació Espanyola contra el Càncer (Aecc)-Catalunya contra el Càncer, la malaltia més temuda pel 37% de la població de l'Estat espanyol és el càncer, seguida de les degeneratives, els trastorns mentals, la sida o els infarts. No obstant això,
la por del càncer disminueix sensiblement amb l'edat. A partir dels 55 anys, les malalties degeneratives com ara l'Alzheimer li prenen el relleu.
“És cert que el càncer és una malaltia greu, però les cardiovasculars o els accidents de trànsit també causen moltes morts i no generen tanta por”, observa la psicooncòloga de l'Aecc Pepi Soto. De fet, el càncer és actualment la primera causa de mort en homes, però en el cas de
les dones hi ha més
defuncions per malalties cardiovasculars.
Les darreres dades de Salut mostren que, en els últims deu anys, la mortalitat per càncer ha baixat un 15% en dones i un 9% en homes, però “la idea que el càncer és sinònim de mort encara està molt arrelada”, afirma Soto. “La por que genera el càncer no s'ajusta del tot a la realitat i això demostra que
arrosseguem molts tabús de quan es parlava del
mal lleig”, hi afegeix.
Però, a banda de l'associació que moltes persones fan entre càncer i mort, l'enquesta posa en relleu que hi ha dos factors molt específics d'aquesta malaltia que generen veritable por, més enllà de la possibilitat de morir: la idea que els tractaments sempre són agressius i el patiment que viu tota la família quan a un dels membres li diagnostiquen un càncer.
“La duresa de certs tractaments existeix, però la gent també ha de saber que s'ha avançat molt en aquest terreny. Els que han tingut un càncer sovint s'adonen que no era tan terrible com es pensaven quan ho veien des de fora”, assegura la psicooncòloga de l'Aecc.
Ja fa molts anys que el càncer s'ha convertit en una experiència molt propera per a la immensa majoria de la població, sigui en primera persona o a través de familiars i amics. Però el fet que moltes persones tinguin o hagin tingut contacte directe amb la malaltia no vol dir que els coneixements i les percepcions que en tenen es corresponguin amb la realitat. “Per exemple, el càncer de còlon i recte és el més freqüent, però és poc conegut, i el mateix passa amb el de pròstata”, alerta Pepi Soto. Entre els tipus de càncer més coneguts pels enquestats tampoc apareix el melanoma, que és el tumor que més està augmentant actualment.
Pel que fa als factors de risc, la immensa majoria de les persones entrevistades (73%) tenen claríssim que el tabaquisme és una de les principals causes de càncer. “Però, en canvi, es dóna poca importància a l'alimentació o als riscos de l'exposició solar”, puntualitza la psicooncòloga. “Això vol dir que encara hi ha molta feina a fer pel que fa als missatges de prevenció”, adverteix Soto.
Després del tabac, el principal factor de risc que els enquestats associen al càncer són els antecedents familiars (70%). “Això és perillós, perquè atribuir tant de pes a la genètica treu rellevància a altres factors que sí que depenen directament de nosaltres, com ara l'alimentació o l'exercici”, afirma Soto. Aquesta idea converteix
el càncer “en una mena de loteria i ens eximeix de responsabilitat”.
Segons la psicooncòloga Pepi Soto, l'Oncobaròmetre posa en relleu algunes mancances al voltant de la informació sobre el càncer: “Cal insistir a donar missatges sobre prevenció i hàbits saludables per reduir el risc de càncer, més enllà del tabac”. A més, Soto troba a faltar més consell per part dels sanitaris i més insistència perquè els homes es facin revisions periòdiques.
Un futur amb més casos però amb menys mortalitat
Les projeccions que fan els experts en oncologia són clares: en els propers anys augmentaran els casos de càncer, tant en homes com en dones, però continuarà baixant la mortalitat per aquesta malaltia. Segons les dades publicades pel Departament de Salut, l'any 2015 es preveuen uns 27.400 nous diagnòstics de càncer en homes i uns 19.000 en dones. Aquestes xifres representen un increment de més del 30% en relació amb les del 2005 i els experts ho atribueixen, bàsicament, a l'envelliment de la població. Això vol dir que l'any 2015 també hi haurà més morts en nombres absoluts (es calculen 11.700 defuncions per càncer en homes i 6.420 en dones), però aquest increment és del 16% en homes i del 7,6% en dones, una proporció molt inferior a l'augment del nombre de casos. Aquesta millora de la supervivència (en els darrers deu anys s'ha reduït la mortalitat un 15% en dones i un 9% en homes) es deu, sobretot, als avenços en el diagnòstic i en els tractaments.
El nombre de defuncions tendeix a disminuir entre la població de 35 a 64 anys, mentre que augmenta a partir dels 65. Només hi ha una excepció: les morts en dones per càncer de pulmó, que en deu anys hauran augmentat un 84% entre els 35 i els 64 anys i un 58% a partir dels 65. A banda del càncer de pulmó en dones, els tumors que augmentaran per sobre del 40%entre 2005 i 2015 (lligats a estils de vida poc saludables) són els de ronyó, melanoma, tiroide, pàncrees i mama, testicle, colorectal,
i limfoma no hodgkinià.