Cent dies al CAP
Un ambulatori de l'Hospitalet està ocupat des de l'octubre per un grup de veïns que reclamen que hi tornin els metges de capçalera i els especialistes
El tancament del centre d'atenció primària ha fet que l'únic CAP que queda al barri de Bellvitge estigui col·lapsat
“Lluitem de dia i de nitperquè no volem que ens treguin els serveis que hem aconseguit”
És una protesta en què se sumen la tradició de la lluita veïnal dels setanta i el model 2.0 dels “indignats”, amb perfil a Facebook i a Twitter i un bloc amb actualitzacions diàries. El centre d'atenció primària (CAP) Rambla Marina de Bellvitge, potser el barri amb més passat combatiu de l'Hospitalet, ja fa cent dies que està ocupat per un col·lectiu heterogeni en què es barregen històrics dirigents veïnals, jubilats encara amb ganes de guerra, joves bel·ligerants i veïns de totes les edats. Unes 300 persones passen, amb més o menys assiduïtat, per les instal·lacions d'un CAP que va funcionar fins al 28 d'octubre passat amb sis metges de capçalera, nou especialistes i un suplent, i que avui és un espai ocupat per cadires, termos de cafè, matalassos, retalls de diaris, horaris amb distribució de tasques i moltes pancartes. Uns crits de protesta que surten de portes enfora i s'estenen a tot el barri, on és fàcil llegir, penjades als balcons, frases com ara “No al tancament del CAP Marina”, “Boi Ruiz, atemptes contra el dret a la salut”, “El CAP és nostre” i, fins i tot, “No ens talleu el CAP, talleu-vos els collons”.
La protesta va començar el 28 d'octubre passat, quan els veïns van decidir entrar al centre hores després que es tanqués al públic. El motiu esgrimit per l'Institut Català de la Salut (ICS) va ser l'econòmic, ja que la idea era traslladar a aquest equipament unes oficines que ara té al centre de la ciutat i que li suposen un lloguer mensual de 9.000 euros. L'activitat del CAP Rambla Marina s'ha traslladat al CAP Bellvitge, situat al carrer Ermita, un centre que ha passat d'atendre una població de 15.000 persones a haver de donar servei als 30.000 veïns que té el barri. “Si l'ambulatori del carrer Ermita era just, ara està col·lapsat”, afirmen, rotunds, Tomás Díaz i Francisco Polonio. El resultat ha estat que aconseguir una cita amb el metge de capçalera per un constipat o una grip, que abans s'obtenia en un o dos dies, ara costa quinze dies. Això ha provocat la indignació de veïns que s'acosten al CAP ocupat per exposar les seves queixes. Com el septuagenari Bienvenido Fernández, que es queixa del que trigaran a operar-lo de la vista. “El problema que tenim a Bellvitge és que som una població envellida, ja que 8.000 persones tenen més de 60 anys i necessiten molt els serveis sanitaris”, explica Polonio.
Activitat constant
En aquests cent dies hi ha hagut una activitat constant, amb assemblees diversos cops a la setmana, manifestacions al carrer, talls a la Granvia –acompanyant el personal de l'hospital de Bellvitge–, cassolades diàries, trobades amb polítics i reunions amb responsables de l'ICS. I actes lúdics i culturals, inclòs un concert de l'hospitalenc Dani Flaco. El resultat de la mobilització veïnal ha estat la retirada del projecte d'instal·lar-hi oficines i el compromís de dedicar el CAP Rambla Marina a realitzar proves mèdiques relacionades amb la vista i l'oïda, com ara optometries i audiometries. Damunt la taula hi ha altres opcions, com ara serveis de rehabilitació i de psicologia, però de moment l'ICS es nega a reobrir el CAP tal com funcionava. “Parlen d'un problema de reorganització”, assenyalen Polonio i Díaz, que es queixen que seria fàcil tornar a tenir els seus metges de capçalera i especialistes “perquè a l'ICS els representa un cost zero”.
Els veïns no es pensen moure del CAP fins que recuperin l'ambulatori d'abans del 28 d'octubre. Per fer pressió seguiran dormint als matalassos instal·lats al segon pis –cada nit s'hi queda una quinzena de persones–, manifestant-se al carrer i negociant amb els responsables de Salut. Al centre sempre hi ha algú; la quantitat oscil·la entre la mitja dotzena de persones a l'hora de dinar –normalment se'n van a casa per torns– i les 300 que s'apleguen en una assemblea. “Lluitem de dia i de nit perquè no volem que ens treguin els serveis que hem aconseguit.” No hi ha hagut, de moment, cap problema amb la policia. “Bellvitge és un barri de lluita, però amb ordre”, afirma Polonio.