De moment, no tenen cap altre pacient candidat a rebre un cor artificial, però l'equip mèdic de Bellvitge està convençut que cal explorar aquest camí com a alternativa terapèutica per a determinats pacients “molt seleccionats”. Però per fer realitat aquest projecte, no n'hi haurà prou amb l'entusiasme i la preparació d'un equip que ha estat capdavanter en cirurgia i trasplantaments cardíacs durant més de 30 anys. Cal també el suport decidit i decisiu dels que dirigeixen el sistema sanitari públic des del Departament de Salut. Sobretot en aquests moments, en què els recursos s'han de repartir més i millor, i Salut vol concentrar els serveis d'alta especialització (el que s'anomena terciarisme) en un nombre més reduït de centres. L'objectiu és que només els centres que demostrin més expertesa i obtinguin millors resultats (de salut i d'eficiència) acabin fent determinades cirurgies o tractaments d'alta complexitat. En aquest sentit, l'hospital de Bellvitge, un dels tres –juntament amb el Clínic i Sant Pau– que fan trasplantaments cardíacs a Catalunya, aposta per consolidar una posició destacada en cirurgia cardíaca i, especialment, com a pioners a Catalunya en la implantació de dispositius d'assistència circulatòria mecànica.

Abans de l'operació, dormia pràcticament dret per evitar que els pulmons se li neguessin d'aigua i líquid. Eufemio García, que ara té 57 anys, va patir un infart l'any 1999 que li va provocar una insuficiència cardíaca avançada crònica. Ingressava constantment i, per raons de salut, tampoc no li podien trasplantar un cor. “Ara puc sortir a caminar i només he d'anar a l'hospital cada tres setmanes”, explica aquest expolicia municipal de Castellar del Vallès. Amb tot, Eufemio espera poder ser trasplantat d'aquí a uns anys. El principal inconvenient del cor artificial és la sensació “de viure enganxat“, ja que les bateries i la unitat de control, de moment, encara són externes.