Salut

El consum de fàrmacs creix un 25% en arribar la jubilació

Un estudi de la UPF mostra que l'accés a la gratuïtat fa disparar el nombre de receptes, independentment de l'estat de salut

El fet de disposar de més hores lliures podria fer augmentar la propensió a anar al metge

L'actual sistema de copagament farmacèutic, que ha eximit de pagar els medicaments tots els pensionistes des del 1978, està a punt d'extingir-se. La majoria dels pensionistes començaran a pagar aquest any un 10% de l'import dels fàrmacs. Molts experts en economia de la salut, com ara el professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i expert en temes de medicaments Jaume Puig-Junoy, fa temps que defensen la necessitat d'anar cap a un sistema de copagament en funció de la renda. Entre altres coses, perquè, a banda de considerar-lo més equitatiu, podria ajudar a frenar l'espectacular augment que, segons un estudi liderat pel mateix Puig-Junoy, es produeix en el consum de fàrmacs a partir del moment en què s'accedeix a la jubilació, i que se situa, de mitjana, en un 25%.

El treball L'exempció del copagament i llurs efectes en el consum de medicaments, publicat a finals del 2008, analitza el consum de medicaments de la població catalana d'entre 58 i 64 anys amb cobertura sanitària pública al llarg dels anys 2004 i 2006 i compara quin ha estat el comportament de les persones que van accedir a la jubilació i el de les que es van mantenir actives. Després d'aplicar elements correctors que tenen en compte qüestions com ara l'empitjorament de la salut, els resultats mostren que el nombre de receptes de les persones que obtenen la gratuïtat augmenta entre un 13% i un 32%.

Pel que fa a l'increment de despesa pública per persona que suposa aquest augment en el consum, l'estudi alerta que se situa entre un 92% i un 126%, ja que a l'increment de receptes cal sumar-hi el percentatge del preu que aquestes persones pagaven quan eren actives (40%) i que han deixat de pagar en convertir-se en jubilades. Es tracta, segons els autors del treball, “d'un increment que no s'hauria produït en absència del canvi de cobertura [del pas de ser població activa a ser pensionista]”.

Els autors del treball no descarten que el factor temps també sigui rellevant a l'hora d'explicar aquest fenomen. És a dir, que podria ser que el fet de deixar de treballar i de disposar de més temps fes augmentar “la propensió dels individus a visitar el metge d'atenció primària i rebre una recepta”.

En qualsevol cas, i a banda d'aquest treball, la comparació entre els pensionistes assegurats per Muface (asseguradora de funcionaris) i els assegurats per Catsalut permet comprovar que els primers –que, tot i ser jubilats, paguen el 30% del preu dels fàrmacs– consumeixen divuit receptes menys de mitjana a l'any.

Puig-Junoy considera que l'actual sistema de copagament està “desfasat”, ja que, tot i que l'any 1979 permetia cobrir el 20% del valor del preu de venda de tots els fàrmacs finançats per la sanitat pública, ara tan sols en cobreix el 6%, ja que la població amb exempció de copagament ha augmentat més de pressa que la resta.

6
per cent
del cost total dels fàrmacs finançats es cobreix amb l'actual copagament. Fa 30 anys se'n cobria el 20%.
10.000
fàrmacs
són finançats per la sanitat pública. Fins ara els actius paguen el 40% del preu i els pensionistes, el 0%.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.