Les farmàcies diuen prou
Les oficines tanquen avui de 9 del matí a 10 de la nit en protesta pels impagaments de la Generalitat
El sector avisa que no només està en perill la viabilitat dels establiments, sinó l'accés als medicaments
Els farmacèutics esperaven cobrar ahir 99 milions que no van arribar
Les farmàcies catalanes estaran tancades avui de 9 del matí a 10 de la nit com a mesura de protesta pels reiterats retards ens els pagaments de la Generalitat. Es tracta d'una mesura inèdita en el sector, que mai havia convocat un tancament semblant, tot i que 371 oficines, d'un total de 3.000, garantiran serveis mínims. Els quatre col·legis professionals van decidir ahir mantenir la protesta, tot i el compromís de la Generalitat de fer efectiu entre ahir i avui el pagament dels 99 milions d'euros corresponents a la factura del juliol. “Tancar és l'única via que tenim per aixecar la veu d'alarma”, va afirmar el president del consell, Jordi de Dalmases.
De Dalmases va denunciar que, amb l'impagament a les farmàcies, l'administració no només està posant en risc la viabilitat econòmica de les oficines, sinó que “no s'està fent càrrec de garantir als ciutadans l'accés als medicaments”.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va donar per fet ahir al matí que durant el dia es faria efectiu el pagament a les farmàcies, però, a última hora de la tarda, la conselleria d'Economia no havia rebut l'avançament del fons de liquiditat autonòmic (FLA) que havia de fer-ho possible. A hores d'ara el sector considera que el problema ja no és cobrar abans o després els 99 milions. Encara que la Generalitat els ingressi el pagament corresponent al juliol, els problemes de tresoreria que té l'administració catalana fan pensar que el mes vinent es produirà un nou impagament. “A principis de novembre hauríem de cobrar la factura d'agost [uns 90 milions d'euros], però ja sabem que tampoc la cobrarem. Cal asseure's i trobar una solució”, va reclamar De Dalmases.
El tancament d'avui té el suport de més del 80% dels titulars de les farmàcies. Tot el sector ha viscut una caiguda de facturació de més del 30% el darrer any, que, sumada a l'endarreriment sistemàtic dels pagaments per part de la Generalitat, ha compromès el futur de moltes oficines. Fins al punt que deu establiments han hagut de tancar en els darrers mesos i 250 més ja no tenen accés a crèdit, la qual cosa els impedeix disposar de liquiditat suficient per comprar estoc de fàrmacs i per pagar proveïdors, subministraments i nòmines.
De moment, però, no hi ha hagut problemes de desproveïment de medicaments a les farmàcies catalanes, més enllà de casos puntuals, segons va assegurar De Dalmases. “Però en funció del que duri aquesta situació, es podrien arribar a produir”, va alertar el president del consell. “Ara mateix qui està pagant els medicaments i, per tant, qui està fent possible que els fàrmacs arribin als ciutadans són els farmacèutics”, va aclarir De Dalmases.
Els farmacèutics, que des de fa un any ja cobraven amb una mitjana de 85 dies de retard des del moment de la dispensació del medicament, veuen ara com el seu destí depèn de la incertesa de rebre o no les diverses partides del fons de liquiditat autonòmic des de Madrid i de les prioritats de pagament que estableix la Generalitat. Per això reclamen, almenys, que el govern “prioritzi el medicament” a l'hora de pagar, amb l'argument que es tracta d'un servei sanitari més.
Els farmacèutics reivindiquen el seu paper com a agents de salut que donen “un servei públic a través de la iniciativa privada”. “En aquests moments en sentim part del sector sanitari concertat”, va afirmar De Dalmases. Precisament el sector dels hospitals concertats també va ser objecte de l'impagament de la Generalitat a principis d'octubre, però va ser dels primers a cobrar tan bon punt van arribar els 568 milions d'euros del FLA de Madrid.
El model farmacèutic català –i espanyol–es basa en un sistema de concert amb l'administració sanitària regulat per llei que té l'objectiu de garantir l'accés al medicament des de qualsevol indret. Les farmàcies catalanes no són les úniques que tenen retards en els pagaments de manera reiterada. Al País Valencià –on les farmàcies també van tancar–, a les Illes Balears, Aragó i Castella-la Manxa la situació que viu el sector és semblant.
LES XIFRES
Els professionals han d'avalar els crèdits personalment
M. C
La xarxa de farmàcies catalana està formada per 3.000 oficines. Al capdavant de cadascun dels establiments hi ha un professional autònom que respon de la seva farmàcia. “La capacitat financera i creditícia de cada oficina és la que té el seu titular”, explica Jordi Casas, vicetresorer del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. És a dir, que si un farmacèutic necessita demanar crèdit, els bancs li exigiran garanties i avals personals.
Les farmàcies necessiten liquiditat per pagar proveïdors, subministraments, hipoteques o lloguers de local, nòmines dels empleats, etc. La Generalitat sempre havia pagat la factura d'un mes complet a 35 dies –que és el que estableix el conveni entre l'administració i les farmàcies–, però, des de fa un any, va començar a pagar a 65 dies. La roda es va trencar i moltes farmàcies van haver de demanar crèdits per tenir líquid. Però el gran daltabaix han estat els darrers impagaments. Les farmàcies han hagut de demanar nous crèdits: a 250 establiments els han estat denegats i 10 han hagut de tancar.
Els farmacèutics han de pagar a 30 dies els medicaments que compren als majoristes i amb els quals miren de disposar de prou estoc. Són els mateixos fàrmacs que s'endurà l'usuari amb una recepta del Catsalut i pels quals abonarà el copagament que li pertoqui, entre un 15% i un 18% de mitjana. La resta de l'import (més d'un 80%) l'ha d'abonar a les farmàcies l'administració.
“La salut s'està utilitzant com a moneda de canvi”
El comunicat que va emetre abans d'ahir el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, en què anunciava l'avançament “immediat” de 99 milions d'euros a la Generalitat perquè saldés el deute amb les farmàcies i per evitar així “greus perjudicis als catalans”, va ser rebut amb “incomoditat” pels farmacèutics catalans. Primer, perquè les farmàcies de Catalunya no són les úniques de l'Estat que pateixen els reiterats retards en el pagament per part de les administracions autonòmiques, però, sobretot, perquè, segons el president del Consell de Col·legis de Farmacèutics, Jordi de Dalmases, “s'està utilitzant la salut com a moneda de canvi” davant la greu situació econòmica.
De Dalmases va lamentar que el calendari de pagaments de la Generalitat hagi acabat depenent del Ministeri d'Hisenda i de la dosificació amb què es transfereixen els fons de liquiditat autonòmic (FLA). Tot i reconèixer els esforços de la Generalitat per trobar solucions, De Dalmases va afirmar: “Autonomia vol dir autogovern, i a nosaltres la que ens deu diners és la Generalitat.”
