Avortament finançat només a mitges
El 47% de les dones que interrompen l'embaràs es continuen pagant la intervenció malgrat que es tracta d'una prestació pública
Les dues úniques clíniques concertades són a Barcelona i sovint cal esperar 15 dies o més
Salut vol ampliar
el concert a onze clíniques i cobrir Girona i Tarragona
Qui ha d'esperar per avortar se'n va a la privada si pot, però no reclama
L'actual llei estatal de l'avortament i de salut sexual i reproductiva, en vigor des del juliol del 2010, va suposar el pas d'una llei d'indicacions del 1985, que despenalitzava la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) en certs supòsits, a una llei de terminis que, entre altres coses, permet a les dones decidir si tiren endavant o no una gestació sense haver d'al·legar cap motiu, sempre que ho facin abans de la catorzena setmana. Més enllà dels terminis, la llei va incorporar un altre canvi fonamental, ja que, per primer cop, les IVE es van incloure dins de la cartera de prestacions finançades per la sanitat pública. No obstant això, després de dos anys i mig d'aplicació de la norma, el 47% de les dones que avorten a Catalunya encara opten per pagar-se la intervenció de la seva butxaca, segons la informació de què disposa el Departament de Salut. L'any 2011, l'últim del qual es disposa de dades definitives, es van registrar un total de 22.614 avortaments a Catalunya, un 7% menys que l'any anterior.
Des del Departament de Salut, el responsable de planificació de serveis i del mapa sanitari, Josep Fusté, admet que “cal millorar l'accessibilitat a la prestació pública de l'IVE”, començant per augmentar el nombre de clíniques privades concertades pel Catsalut que practiquen avortaments per tal de donar cobertura a tot el territori.
Fins al moment, només dues clíniques, totes dues ubicades a Barcelona (Tutor Médica i Centre Mèdic Casanova), han estat concertades per Salut. Aquests centres van practicar 8.500 IVE del total de 13.600 que Salut va finançar l'any passat. La resta d'intervencions cobertes per la sanitat pública es van dividir entre el miler de casos que, per la seva complexitat, es van tractar en centres hospitalaris i els 4.129 que van ser atesos (abans de la setena setmana de gestació) com a avortaments farmacològics a diversos centres de salut sexual i reproductiva (Assir) de l'atenció primària.
“Les dones de Girona, Lleida i Tarragona no disposen de clíniques amb contracte públic i moltes s'estimen més pagar que haver d'anar a Barcelona”, afirma Elvira Méndez, directora general de l'associació Salut i Família, entitat amb una llarga trajectòria a Catalunya en tasques de promoció de la salut sexual i reproductiva i especialitzada a donar suport en aquest àmbit a dones en situació vulnerable.
Al Departament de Salut són conscients d'aquesta inequitat i tenen previst ampliar la xarxa de clíniques concertades fins a un total d'onze centres, que donarien cobertura a les comarques de Barcelona, Tarragona i Girona. El concurs està resolt des de finals d'octubre, però es troba paralitzat per diferents recursos. En qualsevol cas, Josep Fusté insisteix que la intenció de Salut és ampliar la cobertura, cosa que permetrà, a més, promoure la coordinació entre les clíniques i els Assir de les diferents demarcacions per tal de facilitar el seguiment de les dones després de la intervenció.
Més enllà del factor territorial, Méndez assegura que un altre motiu pel qual moltes dones “es busquen la vida i opten per la via privada” són les demores de fins a quinze dies amb què sovint es troben per accedir a les dues úniques clíniques concertades. Per a les dones, l'espera implica multiplicar l'angoixa. “Per a qui ja està de tretze setmanes, una espera de quinze dies implica superar les catorze setmanes de gestació, que és el termini a partir del qual es requereix un dictamen mèdic per avortar”, alerta Méndez.
“L'avortament, tot i ser legal, encara té unes connotacions socials que fan que sigui especialment important facilitar els circuits”, argumenta Méndez. Qualsevol ciutadà reclamarà pel retard en una operació convencional i el denunciarà, però quan es tracta de l'avortament, “les afectades no reclamen”, insisteix Méndez. Les dones saben que si es paguen la intervenció tot anirà molt més de pressa, assegura. “L'actual circuit és disfuncional”, conclou.
Desconeixement
El ginecòleg i cap clínic de la clínica Tutor Mèdica, Santiago Barambio, també confirma que fins a un 18% de les dones que arriben al seu centre derivades dels Assir han hagut d'esperar dues setmanes o més des del dia de la consulta. La clínica Tutor Médica és el centre que fins ara ha practicat la majoria dels avortaments quirúrgics (mai més enllà de les 22 setmanes) finançats per Salut: 7.684 l'any passat. Un estudi fet en aquesta clínica al llarg del 2011 revela alguns punts febles del circuit de derivació de les pacients. “El 46% de les dones no sabien que el Catsalut els pagaria la intervenció”, assegura Barambio. D'altra banda, gairebé un centenar de les dones que van arribar a la clínica derivades d'un Asir no estaven embarassades. “Se suposa que havien rebut atenció prèvia i que s'havia confirmat l'embaràs”, afirma el doctor.
Elvira Méndez considera que després de dos anys i mig “les disfuncions a l'hora d'aplicar la llei estan prou identificades”. A banda dels problemes per accedir al finançament públic, Méndez denuncia que s'ha deixat de banda tota la part de salut sexual i reproductiva de la llei. “S'està fent molt poc per evitar els avortaments de repetició, quan se sap que més del 30% de les dones que interrompen l'embaràs tornaran a avortar”, assegura Méndez.
Malgrat que el descens en el nombre d'avortaments mostra que la majoria de la població va adquirint certs hàbits de contracepció, Méndez denuncia que la sanitat pública deixa de banda l'assessorament i el seguiment a les dones més vulnerables.
La llei de terminis, en vigor des del juliol del 2010
L'actual llei sobre interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) està en vigor des del 5 de juliol de 2010. És una llei de terminis que va substituir la legislació del 1985.
Fins a la setmana 14
L'avortament es pot dur a terme a petició de la dona, sense que hagi d'al·legar cap motiu. No obstant això, la llei estableix que la dona sigui informada en els centres sanitaris de totes les opcions abans d'avortar i obliga a deixar passar un període de reflexió de 3 dies previs a la intervenció.
Fins a la setmana 22
Entre la setmana 14 i 22 només està permès l'avortament en dos casos: que hi hagi risc greu per a la vida o la salut de la dona embarassada o bé risc de greus anomalies en el fetus. En tots dos casos, cal un dictamen previ d'un metge especialista diferent del que hagi de practicar o dirigir l'IVE. En cas d'urgència vital, es pot prescindir del dictamen.
Més enllà de la 22a
Només en cas que es detectin anomalies fetals incompatibles amb la vida o una malaltia extremadament greu i incurable. Requereix un dictamen mèdic i la confirmació d'un comitè clínic designat pel Departament de Salut.
Menors d'edat
Les noies de 16 i 17 anys poden avortar sense consentiment, però la llei exigeix que almenys un dels tutors n'estigui informat i l'acompanyi. Només pot prescindir d'aquest requisit si al·lega fonamentadament que això li provocaria un conflicte greu (violència intrafamiliar, amenaces...).