Farmacèutics en acció

Els impagaments de la Generalitat als farmacèutics estan generant reaccions fins ara inèdites entre aquest col·lectiu, tradicionalment poc amic de revoltes i protestes col·lectives. Inèdita va ser la tancada patronal del 25 d'octubre passat i inèdita va ser la reunió que dimarts va aplegar 1.300 titulars d'oficina de farmàcia per acordar mesures de protesta i pressió. La Generalitat els deu a hores d'ara 302,7 milions d'euros.

La butxaca dels farmacèutics ha quedat tocada. Són molts els que han hagut de recórrer a crèdits per poder comprar uns medicaments que no saben quan cobraran de l'administració. “A la reunió es va respirar un grau molt elevat d'emotivitat, amb testimonis realment dramàtics”, assegura el president del consell de col·legis de farmacèutics, Jordi de Dalmases. La trobada es va cloure amb una bateria de mesures que la setmana vinent seran sotmeses a votació entre els titulars de les més de 3.000 farmàcies del país. Tancaments reiterats, manifestacions o recollides de signatures són algunes de les propostes acordades. “Tenim el suport dels usuaris. No els hem utilitzat mai i no farem res que els perjudiqui”, afirma De Dalmases. Els farmacèutics decidiran, a més, si opten per la via judicial i reclamen els interessos de demora a la Generalitat, atenent-se a la llei de morositat.

Mentre la maquinària dels col·legis es posa en marxa, hi ha farmacèutics que, a títol personal, ja han decidit iniciar la batalla. El dia 1 de març, Christian Grimau, titular d'una farmàcia a la Gran Via de Barcelona, va posar en marxa una campanya de recollida de signatures a internet mitjançant la plataforma Change.org. Grimau ha difós la iniciativa a través dels usuaris i les xarxes socials. Fins ahir al migdia, 1.500 persones havien firmat per la causa.

Conxita Alsina, titular d'una oficina a Sants-Montjuïc, també va començar ahir a recollir signatures a l'estil tradicional i de manera espontània, després que dos clients li van demanar on podien firmar. Ahir mateix, Conxita no va poder dispensar un fàrmac antitumoral a una clienta. “Em costa 3.000 euros i no el puc comprar ni sé quan el cobraria”, lamenta. Això sí, va fer les gestions perquè la dona pugui obtenir el medicament en una altra farmàcia que, de moment, no està amb l'aigua al coll.