Salut

M. ÁNGELES MAIRENA

PSICÒLOGA CLÍNICA DE L'HOSPITAL DE SANT JOAN DE DÉU

“Si eduquem les emocions, creix el benestar dels infants”

És bo sentir emocions. El que importa és
saber com conduir-les quan interfereixen
en la teva vida
Un hospital promovent llibres perquè els nens aprenguin a controlar les emocions. Per què?
Perquè educar les emocions és important. Si s'eduquen les emocions creix molt el benestar i el desenvolupament dels infants. Si tenen estratègies sobre com conduir les emocions en el dia a dia, responen millor davant qualsevol conflicte.
Com se'ls va acudir la idea?
A l'hospital vam fer un informe monogràfic sobre les emocions infantils. El contingut va interessar molt l'editorial Castellnou i aquí va començar la col·laboració.
A qui van adreçat els llibres? A les famílies? Als infants?
A uns i altres, i també als educadors. De fet, l'ideal és que aquests contes els llegeixin junts pares i infants. Són històries divertides que els infants poden llegir. Però també hi ha punts perquè els pares i els educadors els facin pensar.
Sí? Com?
Sí. Perquè s'hi fan preguntes. Què fa que un conillet protagonista, el Toni, estigui feliç? “I a tu –adreçant-se a l'infant– què et fa sentir feliç?”. Això dóna peu a un diàleg.
Contes que busquen respostes...
Sí: que fan pensar el lector, i que dóna pistes sobre les coses que pots fer per millorar. Per això, al final de cada llibre hi ha una guia amb pautes i exercicis divertits.
Què tenen aquests llibres que no ho tinguin d'altres de pedagogia?
Que s'insisteix més en les pautes, en fer pensar l'infant. I que van a emocions molt bàsiques.
Com l'ira i la por. Per què?
Perquè són emocions molt freqüents. A partir d'aquestes se'n generen d'altres. Si l'infant aprèn a controlar l'ira, per exemple, també ho pot fer amb altres emocions.
Quines altres emocions tractaran?
Hi ha moltes idees. Potser la tristor, que és molt bàsica i que amb els infants no sempre se sap conduir bé. I potser alguna de positiva, com la joia. També s'ha d'ensenyar a potenciar les emocions positives.
De vegades, a les classes, hi ha un munt d'emocions diferents alhora. Això com es gestiona?
[Riu]. Això s'hauria de preguntar a la mestra. Però jo crec que quan la situació es descontrola, el millor és parar. Demanar un moment de calma. I després preguntar-se què ha passat.
Les famílies saben com tractar les emocions filials?
Hi ha molta varietat. En general, van perdudes. Algunes ho fan molt bé, però d'altres no saben què fer-ne. O les consideren un problema.
Què recomana?
Que els pares aprenguin a controlar les seves pròpies emocions. Perquè si els pares no són capaços de fer-ho, no podran entomar les dels seus fills.
Quins errors més comuns fem?
El mateix. No sabem controlar les nostres emocions. Si l'infant està nerviós, sovint l'adult es posa més nerviós encara i s'enfada. També és un error creure que no està bé enfadar-se o estar trist. Totes les emocions són legítimes.
I això per què passa?
Per desconeixement. Però quan els pares canvien d'actitud i entenen les emocions, els infants milloren molt.
Sovint fa l'efecte que volem programar els infants des de petits...
Però és que aquests contes no diuen com s'han de sentir les emocions, sinó que donen pautes per actuar quan l'emoció et causa algun problema. És bo sentir emocions. N'estem envoltats. El que importa és saber com conduir-les quan interfereixen en la teva vida.
Els llibres incideixen en la intel·ligència emocional. És una moda?
Potser està més de moda, per dir-ho en les seves paraules. Ara se'n parla molt. Però és positiu. Fins fa poc només es parlava de la conducta: el que s'ha de fer i el que no; però mai sobre com se sentia l'infant. Si és una moda, és bona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.